United States or Guyana ? Vote for the TOP Country of the Week !
Escolti: els manobres ne van matar cinc i en va quedar una de mal ferida.» «Home, en un any el número 14721 ha sortit premiat 5 vegades en la rifa dels Empedrats i el 14722 fa quinze anys que no ha sortit.» En època d'eleccions, ell no para ni assossega.
I l'atordiren tantes coses -la llum blanca que els homes de ciutat tenen de nits, i dones enfaristolades, i la mar i els vaixells, i la gent que mai para, i els xiulets i trontolls d'éssers inconeguts. I un dia el feren entrar en un vaixell, revolt amb tots els homes d'una pila de rengles. I aquests homes estaven alegres, i cantaven cançons damunt la nau que brandava.
Però vingué un dia d'estiu en que el sol estobellava i justament aquell dia havia d'anar a un poble de l'altra vessant de la serra a dur-hi sis saques de farina. A la molinera no li vingué bé sortir fins a ben entrat el dia, per mor d'haver de buidar la bassa... Al començar la costa, devien ser les onze del dematí; l'aire bullia, als arbres ni una fulla hi tremolava i el cant de les cigales s'esbandia per tots indrets, omplint de modorra els innombrables recons d'aquelles soledats. Devia fer dugues hores que el pobre borriquet pujava animat per les garrotades amb que de tant en tant l'ajudava la molinera, quan de sobte es parà... per sos ulls hi pass
Es varen tornar negres? això és el còlera, ¡i després aquests brètols que fan diaris posen que no hi ha res! ¡Ai, pobres de nosaltres!... I... ¿saben què succeeix a la que ha interpretat tan malament unes paraules sense connexió? Cap al tard de la nit passa un senyor per un carrer, i veu uns balcons oberts i llum encès. -Ja hi som, diu. Aquí hi deu haver un mort. I para bé l'orella.
-Fill seu? va fer En Martí amb curiositat. ¡Sí, és un bon fill que no vol treballar si no contracten la seva mare! -I el seu pare? -Oh! Qui sap on para! ¡Va abandonar-los i la misèria se'ls menjava! Jo els conec. Veu? ¡Aquest pobre xicot ja ha estat dues vegades a l'hospital! -Per què? -Home de caigudes! ¡No sempre surt bé això de fer salts!
Me respondrás? va preguntarli 'l franciscá. Si feu lo mort. ¿Quí t' ha mort ha sigut Don Francisco de Bullon, para meu? No. Si no ha estat ell, digas ¿qui ha estat? Lo mort contesta. De Dios no tengo licencia me vuelvo á mi sepultura. Y novament s' ajaguè en la fossa quedant colgat de terra tal com estava. Estas paraulas que conta la tradicio las diuhen en castellá.
Al cap-al-tart el vent parà; una cortina de pluja fina, menuda, glaçada, omplí de cap a cap la immensa plana... I l'endemà, al tornar-hi, la vaig trobar ja estesa sota un cel esblaimat, sense colors, sense ombres, grandiosa en sa calma freda, cobejant silenciosament l'encís dels dies tristos, l'anyorament del sol. Va néixer, com qui diu, sense fer-ne cas.
Alça sovint els ulls de la lectura per guaitar com la cambrera para la taula. El dring dels coberts i de la vaixella li encomana una excitació delitosa. Truquen a la porta. -Qui serà, aquest idiota? diu En Lluci
En un recó el quefe, amb les mans al detràs, aguantant una banderola mig verda i mig vermella, conversava amb un mosso. Els vailets s'hi varen anar acostant... -Ara ho entenc menys- deia tot preocupat: -diu que ell volia la criatura, que ara que la té no la vol... que hi ha recaigut i tot... Oh, i diu que és la mateixa cara de sa mare, la nena... -I on para, ara, ella? va fer el mosso.
L'instint de conservació era més poderós que totes les reflexions de l'enteniment. No, jo no podia assolir més que una apariència hipòcrita i soma de resignació. De les profunditats de la meva ànima s'alçava una protesta, un plany. Quina dissort haver vingut al món en aquell temps! En èpoques normals cada vida era com un rellotge, que no para d'anar fins que se li acaba la corda.
Paraula Del Dia
Altres Mirant