United States or Greece ? Vote for the TOP Country of the Week !


He sentit dir una mala fi de vegades, senyor Furbach, que la virtut és recompensada i el crim castigat, en aquesta vall de llàgrimes: malastruc que sóc, de tant de veure el contrari, no ho crec gens ni mica. Més aviat caldria dir que, del moment que un hom est

I el blanc era l'idil·li conjugal, que joïa de ses primícies, entre els primaverals esbarjos, sublims delectacions, lluminoses perspectives i deliciosos arrobaments d'aquest període, únic en la vida de l'home, que se'n diu lluna de mel, en què, com si no bastessin els elements de ditxa que en si porta la sobtada expansió de les reprimides cobejances deslliurades per virtut de sagramental benedicció, les ànimes enamorades se tiren a emborratxar-se de tot lo bell, lo imprevist i lo confortable que la vida moderna fa accessible a la gent adinerada.

Però aquest mateix home recomana molt a sos fills el respecte a la família, i s'escandalitza de veure molts pares que no saben criar-los. Converteix, aquest home de , l'egoisme en una estimable virtut; perquè sempre est

Els capitostos que, sostrets un moment a la influència hipnotitzadora d'en Montbrió, tornaven a grunyir, com tractant de revifar l'esperit dels seus, quedaren, per virtut d'aquesta ràpida maniobra més confosos i aixafats.

Era un jove d'aire distingit i pagesívol, sapat i robust tant per naturalesa com per virtut d'exercicis gimnàstics continuats; de faccions més grandioses que boniques, un poc dures però regulars i banyades d'un tint de bonhomia que les feia atractívoles, contribuint-hi per molt una barbeta negra, moixina, verge de navaja, que li ombrejava boca i galtes.

La veritat era que un bosc inmens cobria tots els turons. ...i ens va advertir que en cosa d'una hora i mitja arribaríem al cim. -Vet aquí on jo començo a malfiarme- digué George. -Doncs què hem de fer? Jo sempre he tingut un secret instint d'orientació. Ho dic sense vanaglòria, car no es tracta de cap virtut. És simplement un instint animal, independent de la meva voluntat.

En els casos pitjors fins i tot després del desengany, n'hi ha prou per a fer del matrimoni quelcom d'eficient, de confortable, de conversatiu, amb què la muller tingui indulgència o el marit tacte. Però l'heroi i l'heroïna de L'Abrandament es troben orfes d'una i altra virtut. Ell és un mediocre bla i ella és una mediocre eixuta.

No hi ha en el món altra lletgesa com la de l'ànima; tant lletja és la malesa, com hermosa la virtut. El vici cobert ab bella aparença no és més que un sepulcre que'l dimoni engala ab bonics y joies. PRIMER AGUTZIL Aquest home's torna boig. Emporteusel... Anem, anem. ANTONI Anem.

Mireu: si ara jo, amb una bufada, podia matar totes aquestes roasses i ses seues companyes de llevant i de ponent fins a sa fi des mons cregueu que bufaria de gust fins a corsecar-me. No m'hi pensaria gaire. -Encara bo que no teniu aquesta virtut! ¡Seria de doldre, pobretes! Semblen un estol de criatures: tenen les gràcies innocents de la mainada. Matar-les d'un buf!

Què podia fer jo? ¿Qui no hauria girada l'esquena a l'aula? Vaja, la meva virtut no era pas prou ferma per a resistir tanta temptació.