ombrejava

Actualitzat: 2 d’agost del 2026

-Oidà! va fer en Joan amb vivesa. Obrí la boca per a lliurar un sospir ple de suavitat i dues llàgrimes fugiren de sos ulls, a amagar-se en el bigoti sedós que ombrejava son llavi immòbil de sorpresa. Rodós! En aquella parròquia va trobar en sa infantesa el bon capell

Josep Roig i Raventós - Argelaga florida

Era un jove d'aire distingit i pagesívol, sapat i robust tant per naturalesa com per virtut d'exercicis gimnàstics continuats; de faccions més grandioses que boniques, un poc dures però regulars i banyades d'un tint de bonhomia que les feia atractívoles, contribuint-hi per molt una barbeta negra, moixina, verge de navaja, que li ombrejava boca i galtes.

Marià Vayreda - Sang Nova: Novel, la muntanyenca (Volumes 1 and 2)