United States or Sint Maarten ? Vote for the TOP Country of the Week !


Estem en ses afraus de ses seues pastures, i, a més a més, ses escombraries que llença sa barca les enllepoleixen, també. -Voleu dir? I si els hi tirés pa? -Se'l menjarien. Però no us vulgueu carregar sa consciéncia, pubilla: es pa, que Déu n'hi do, no ès per a aquestes males pues. -Sempre he sentit a dir que els dufins no feien mal a ningú.

-Ara hi aniré. Sa meua mare retira tard de ses seues feines. -Doncs - va fer el vell, aixecantse: -ara mateix, tot sopant o de sobretaula, pots proposar-li sa cosa. No t'adormus: com més aviat millor. Apa! Digues-li que jo t'hai aconsellat. Explica-li sa nostra conversa; però... ep!... no li digus que jo sàpiga qui li guarda es diners. Sobre això.... muixoni!

-, , missenyor: vos parleu ... prou, ... ja us entenc; però... ès que vós no us feu compte des perjudicis que això em mena. ¡Totes ses tardes!... Un hom ses seues hores de calar i de llevar, que lliguen dia i nit, tarda i matí; i perdre ses tardes gairebé ès igual que perdre sa pesca de tota sa diada.

-Sa canya! No hi ha cap estrument més fi ni més ben enginyat. Amb ses xarxes i es palangres i ses nanses s'aja més abundor de peix, certament; però amb sa canya un hom el palpa abans de vure'l. És una atra cosa, ès un estrument de més gust. Ajar una peça grossa amb sa canya... i sentir ses seues estrebades... coi!... això, es bo!

-Què redrimonti atalaien, la gent? vaig preguntar a un pescador que tenia al costat. -Aquest matí se són formades quatre mànegues, i sembla que n'ès diada. em contestà. -L'avi Mallet les ha tallades amb ses seues oracions- va afegir oficiosament una dona. -Ara rai, ja estan ben llestes. Déu vuigu que no hajun fet cap mal, perquè sa nostra gent ès a mar, a sardinals.

-Ah, sa vida, sa vida!... ¡Ès tan dolça, sa vida! va dir ell. -Cada u s'estima sa seua més que totes les des món plegades. ¡Qui sap què hauríem fet, nosatros, a ses seues aigües! ¡Misèria, misèria! Mort jo, mort tothom. Companys, germans, pares... A sa mar no em fio de ningú. Misèria, misèria!... ¡Verge santa des Vilar! ¡No crec sinó en vós; no espero sinó en vós: en vós i en ningú més!

Però calla-t'ho: no vui saber-ne res, de ses seues conxorxes. ¡Ja li cantaré sa canya, jo, an aquest bo de vei que, de tant treure es comptes de sa bossa dets atros, descuida els de sa seua! Ja em sentirà, si no ès sord! El xicot, esmaperdut i adolorat, romangué mut una bella estona, esperant que s'esbravés aquell vent de tempesta.