United States or Bangladesh ? Vote for the TOP Country of the Week !


El bon senyor respirava sempre per les ferides, i mossèn Joan, que el coneixia prou, volgué portar-lo fins al cap d'allà, sens dubte amb l'esperança de què, fent-li traure totes ses armes, li seria després més fàcil rendir-lo. -Escolti, don Eudald- li digué amb sa fina mitja rialla: ¿voldria dir-me quina opinió formada de mon nebot?

La criada del senyor Batista no toca el gall més que per portar-lo al forn i anar-lo a buscar el dia següent mitja hora abans de dinar. Arriba el dia de Nadal, i el senyor Batista, amb la família, s'assenta a taula; i després de l'escudella, olla i un entrant, és dir, quan ja ningú gana, porten el gall a taula.

Molts cops, ni adormit reposava, puix que la seva testa, bullent del gavadal de cabòries que l'omplien, començava a portar-lo pels viaranys del somni, presentant-li un benvenir rialler, una existència de pau i d'amor, una vida de treball honrat. I així com de dies, enfebrat per la tasca, no tenia temps de pensar en els seus amors, de nit no deixava mai de sentir-se'n la testa plena.

-La senyora X.! va exclamar la senyora J. -Com vostè per ací? -El meu marit! fou tot el que la pobra pogué dir de moment. -No és aquí? -Senyora X.! féu la senyora J. amb un pas enrera. -Com gosa vostè...? -Oh! dispensi. No confonguem. S'ha comés una equivocació horrible. Deuen haver portat ací el meu pobre Percy en lloc de portar-lo a casa... N'estic ben certa. Per favor, vagi-ho a veure!

En veure el camp en aquell estat, va posar-se-li un tel als ulls, un regirament de tota la còrpora va fer-lo tambalejar, i va caure com tocat per una centella, anant a topar de clatell al caire d'una roca. Sort que un veí que va passar al cap de poc, va portar-lo a coll-i-be a casa seva: si no, ben segur que li hauria donat un que sentir, aquell cop de sangs.

-Guita!... guita!... repetia el digne president, guanyant-lo encara per la virulència dels qualificatius que eixien de sa boca, secs i crusos com imprecacions de condemnat, amb la visible diabòlica idea de portar-lo al darrer extrem i tenir peu per a desfer-se'n.

Al voltant de les canyes, que són les barreres dels ramats, s'hi forma un grupo numerosíssim de persones que peguen ullades als galls per comprar-ne algun, o per portar-lo a qui en compri, o per dir-se interiorment: -Si jo en pogués comprar! ¿No reparen al senyor Batista, amb la seva senyora i el seu nen, com miren aquell ramat?