United States or Italy ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Tu callaràs- brunzia en Ramon, -miserable desertor de galeres, escanyapobres arrastrat. -Guita!... guita! bufava l'altre, caragolant-li frases impossibles d'escriure, d'aquelles que sols es troben en els diccionaris dels bordells i presiris. -Badall de l'infern, potulàs, fill de ningú... tornava aquell: -vomita fins ta llengua d'escorpí per a fàstic dels gossos, malvat penjoll de forca.

-Guita!... guita!... repetia el digne president, guanyant-lo encara per la virulència dels qualificatius que eixien de sa boca, secs i crusos com imprecacions de condemnat, amb la visible diabòlica idea de portar-lo al darrer extrem i tenir peu per a desfer-se'n.

Pregunteu-los si se n'aniran, i amb una rialleta mes falsa que una mula guita, vos responen: -Ca, de cap manera! Jo no tinc por. Es dir... per ara, el que toca avui, em quedo. Surt un òmnibus d'un extrem de la ciutat, portant una família fugitiva, i per a anar a l'estació del ferrocarril de passar per molts carrers.

-Bon remei per la meva sogra que és guita de les quatre potes! -Un noi... un noi... minyons... ja tenim un hereu! va exclamar en Magí tot baixant l'escala i cridant com un orat; i va abraçar-se als que l'esperaven i va petonejar el goç, movent el cap i tremolós de barba. Els dos minyons no van entendre'l de primer anduvi, fins que sentiren un plor d'infant. -Teniu la dona lloca?