United States or Guinea-Bissau ? Vote for the TOP Country of the Week !
Però en Biel no es deixava convèncer, i no parava de bellugar el cap en senyal de desconfiança. Quan ja no els havia escoltat Déu, no es refiava pas que els escoltés mai de la vida. -Creu-me, Malena: això és un càstig. Un càstig que dec tenir ben merescut, quan tant me cou.
-Quiet, quiet! -li va dir en veu baixa. -No estem per babarotes. No vui que ens reparun. Que es xautun des parany en nom de Déu. Qui primer arriba, primer mol: és de ton jus. Però no vui que s'engreixun rient a ses nostres costes. Hi ha es noi Llambregues... creu-me! L'hai conegut... i és un fresseta! Dem
Fritz, en lloc de riure's d'aquesta història, va sentir-se'n vexat sense saber per què. -I si no n'hagués menjat, de cards? digué. -Aleshores hauria estat menys que un ase fet i passat: hauria estat un ase mort. -Tot això no vol dir res, David. -No; però val més casar-se jove que no pas pendre la criada per muller, com fan tots els concos. Creu-me...
Jo submís, en més d'un moment vaig sentir ganes d'obeir els consells del meu pare. ¡Creu-me que jo era el primer de lamentar que la dona que jo estimava no fos del gust del meu pare! I per altra part, ¡jo no podia sacrificar un amor de dona per un caprici del meu pare! No hi havia solució. Les discussions cada dia ens allunyaren més.
-I Déu no vol que et sacrifiquis més: ets jove, encara, Isabel! -Però que t'has cregut, de mi, Paulina? -No m'he cregut res, tonta; no m'he cregut res. Però la teva Paulina no has d'enganyar-la. Estem soles, Isabel: em pots parlar com al confessor. Creu-me, és per a tu; et resultar
No basta: torna-te'n a la galeria i vulgues veure l'orquesta dels cegos, aquella orquesta que en altre temps i semblant diada sonava unes tocates graves com la lectura d'un apuntament... Avui tot lo contrari: polca d'aquí valset d'allà, i molta vanitat de peces d'òpera, que en el teatre ja son molt dubtoses ¿què seran tocades a la porta d'una capella, dins el santuari de la justícia?... Noi, creu-me a mi: això s'acaba sens més remei...
-Ah, creu-me, no era una dèria, no, allò que dèiem de la llibertat dels cims... Aquí l'home es fa conscient, terriblement conscient. Jo podria ara donar les lleis perfectes a tota la humanitat. Això és, les lleis per a trabucar tota llei, per a esprémer enfora de l'esperit de l'home, tot atavisme de llei. Vaig preguntar-li si la Roseta també n'era, de conscient. -La'n faig. Parlem.
Sempre a la seva, ni tan sols es torbava mai a tombar la vista, no fent cabal de les petites remors que sentia al pas i que, si bé arribaven a les seves orelles, no li deixaven rastre a l'esperit. Un vespre va quedar tot sorprès en dir-li la Malena: -No vinguis, als vespres: creu-me a mi. -Per què? -Perquè... perquè sí. Ni jo mateixa ho sé, veies!... Emprò me fa por, que vinguis.
Paraula Del Dia
Altres Mirant