United States or French Southern Territories ? Vote for the TOP Country of the Week !


Confesso que, com un nin, en sentir-me abandonat pel meu company, en considerar-me sol entre tantes solituds, vaig passar uns instants de basarda. De seguida, però, poguí sobreposar-me a tal ridiculesa.

La pagesia era tota llunyana i el metge més saberut de la rodalia era el senyor Pau, que per la mainada tenia molt bon ull... però, afeblit pels anys i mig tulit pel dolor, ja li era impossible de fer sis hores de camí, dalt d'un mul, baixant i pujant pels camins pedregosos entre abismes i solituds.

A la vella li plaien aquelles solituds: aquí havia dat el tomb a una barraca de carboner abandonada, i més lluny havia arrencat arrels que creixen damunt les roques molsoses, en un altre indret s'havia assegut al peu d'un arbre; i tot això havia estat suara, feia a tot estirar, dues hores, perquè el rastre era de fresc; així és que la nostra esperança i la nostra ardor redoblaven.

Hi han sortit les dues malalties, des dels primers senyals fins al període crític, des del període crític fins a aquest èxode curt, però emocionant, que acaben de realitzar en recerca d'aires purs i de solituds forestals. Entre totes dues han fet una patètica descripció de la ciutat sota el flagell de l'epidèmia tífica. L'estranger en restava bocabadat.

El vent, en qualsevol de les seves direccions, fos de l'Est o de l'Oest, del Nord o del Sud, provingués de les neus àrtiques o de les solituds de la sorra del desert, ens arribava perfumat de petroli. El maleït ens turment

Ell s'anomenava intel·lectual i sentia un intens menyspreu per la joventut vulgar i rica que passava la vida embrutida entre els vicis que llurs riqueses els permetien fruir. En Martí era un amic de les solituds; li plaïen els passeigs pels afores de la ciutat, els capvespres melangiosos de la tardor, i la visió de la mar.

Avesat des de la infantesa a les solituds del mar, son pensament buit de paraules capeix les coses intuïtivament, sense necessitat de registrar-les en mots ni d'analitzar-les; i, essent sensible i d'inclinança meditadora, no troba sovint altra manera d'expressar-se que amb un sospir o amb una exclamació. Aquesta falla de paraules és precisamente la seva pena. Què li dirà, a la Cinta?