United States or South Sudan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Harris, tan aviat fou tancada la porta, reprengué la frase interrompuda: -Vosaltres sabeu el que vull dir: un canvi de vida complet. La qüestió era com assolir-lo.

Florenci va passar el primer mes de la seva vida nova en el silenci i l'allunyament; llegia, dava tombs per bandes insòlites, i quan algú li adreçava la paraula a la barberia o a la sala de lectura del Casino Industrial i Agrícola , en la qual es jugava al dòmino, responia vagament, amb l'ànima remota i puntuant la frase amb un sospir que l'obligava a posar-se la m

Li vàrem prometre de tenir-ho en compte, i esdevinguérem silenciosos de nou fins a l'altra frase de George: -Quina bicicleta vau dir que era, aquesta? -No recordo ben la fàbrica. respongué Harris; -però tant se val. -Vols dir? -Prou. Però, per què ho pregunteu? ¿Què us passa? -Que no és el que diu l'anunci. -Quin anunci? pregunt

No va acabar la seva frase i, tot senyalant-me, a cinquanta passes, darrera la costa, un ésser aclofat entre la neu: -La Pesta Negra! va fer, amb un accent tan trasbalsat que jo mateix vaig ser-ne tot ferit.

D'aquest raonament, fet amb frase crua i despullada de fullaraca, ne tragué la conclusió de què res de bo podien esperar de fora.

-Sants del cel, quin cap de trons! exclamava don Eudald amb les mans al cap, tan bon punt hagué el jove acabat sa carretilla llançada amb vehemència de frase i quasi sense respirar. -Vostè enraona molt ; mes, si segueix per aquest camí, parar

De tant en tant canviaven alguna frase que eixia mandrosa i enfarfegada d'en mig de glopades de fum agre de tabac d'Andorra que xuclaven d'unes pipes pudentes i carralloses. Son posat de nyonya i son desfardament els denunciava com a captaires, més en realitat eren dos dignes funcionaris del Cerdà, dos números de la milícia apostats per son quefe a l'agoit de la Rectoria.

Aquí va interrompre la seva frase i aixec

Per casualitat el trobàvem alguna vegada que s'hi havia assegut a sobre, quasi sempre; i aleshores ell somreia genialment, però amb el fastigueig que hom sent en veure que el destí l'ha posat al bell mig d'una colla d'inútils. -Tot el temps davant, precisament, dels vostres nassos... No acabava la frase. Tenia orgull a dominar-se.