United States or Svalbard and Jan Mayen ? Vote for the TOP Country of the Week !


-La mitja llum és exquisida. El primer matí tot va . La colla es reuneix a dos quarts de sis. Tots hi són silenciosos, un xic rondinant, abocats a murmurar pel menjar i quasi per cada cosa. L'atmosfera és carregada de la condensada irritabilitat que cerca com desfogar-se. A la nit, la veu temptadora diu: -Em sembla que llevar-nos a dos quarts de set en punt ja fóra bona hora.

Llarga estona permanesqueren silenciosos ambdós. Sens dubte reconeixia la bona senyora que havia picat massa fondo amb sa sàtira, no havent tingut prou corretja per a aguantar sos nervis excitats pel cúmul d'intemperàncies buidades pel seu marit.

El poden era un horror encara més glaçador que la fantasmal rialleta, de tant que confessava una esperança esvaïda. Els minyons romangueren silenciosos, parant esment; però sense cap resultat. Tom recul

I tots els novicis entraren al temple. I restaren silenciosos movent la testa corpresos, embadalits, davant d'aquella joia, que els havia costat tres anys de privacions duríssimes, d'aquella joia que'ls havia costat dolor i desig, i per això era més vestida d'amor i d'il·lusió.

Després de passar hores i més hores fent pràctiques pronunciant la paraula pels carrers silenciosos, esfereint els vianants, vaig arribar a assolir la correcta fonètica. El meu professor s'entusiasm

La fadiga de la pujada els feia estar silenciosos. El metge esguardava amb paüra dalt de la carena el poble que veia a cada respir més petit. De sobte arribaren a ses oïdes la cridòria dels dansaires i les rialles de les fadrines. -Visca l'Andreu! -Visca! -Mori el senglar! -Mori! ¡Balleu, balleu, ninetes, la dansa del senglar!

-No ho han sentit!... i torna a tirar un altre roc. Els borrallons queien damunt els arbres, els pallers i l'era i la teulada; queien silenciosos i restaven flonjos com si tinguessin por d'aixafar-se els uns amb els altres.

Li vàrem prometre de tenir-ho en compte, i esdevinguérem silenciosos de nou fins a l'altra frase de George: -Quina bicicleta vau dir que era, aquesta? -No recordo ben la fàbrica. respongué Harris; -però tant se val. -Vols dir? -Prou. Però, per què ho pregunteu? ¿Què us passa? -Que no és el que diu l'anunci. -Quin anunci? pregunt

-Fugim! fugim! som morts! fugim!... Sense cap paraula, les mans dels homes es junyiren dins les tenebres; totes agafaren la barca i la pujaren arena amunt, fins al mur on finia la platja, sense pals, ni palanquí, entre una cridòria que eixordava; després van anar a les palpentes i cada un va aturar- se davant la seva barraca, i allí, drets, romangueren immòbils, rebent la ventada freda i els ruixims de la mar; silenciosos, cercant-se els ulls en la fosca per a interrogar-se.

En aquesta hora que som, veig encara el tirany que puja entre les brossalles del Schwartz-Wald, sento la neu cruixint sota les meves passes, la fulla que s'arrossega en alenar la tramontana; em veig jo mateix tot seguint aquells dos éssers silenciosos, i no compendre quina potestat misteriosa em menava dins llur corrent.