United States or Turks and Caicos Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


, deixem aquest ram, per avui, i juguem. Sabeu jugar a Robin Hood, Huck? -No. Quí és Robin Hood? -Ves, va ésser un dels homes més grans que mai hi hagi hagut a Anglaterra, i el millor. Era un lladre. -Renoi! Em plauria de ser-ne. A quí robava? -Només que a xerifs i bisbes, i gent rica i reis, i aviram així. Però mai no atropellava els pobres. Els estimava.

Però volia dir que els podríeu veure... escampats per totes bandes, sabeu?, d'una manera general: com feia aquell vell geperut de Ricard. -Ricard? Còm més se diu? -No es deia de cap més manera. Els reis no tenen més que un motiu. -? -Tanmateix. -, si els plau, Tom, en bona hora sigui; però jo no vull ser-ne, de rei, i tenir només que un motiu, com un negre. Però digueu: on cavareu, de primer?

En nom de Déu, voldria ser-ne fora, d'aquest pas! Dos homes entraren. Cada minyó va dir-se, per dins: -Aquest és el vell espanyol, sord i mut, que ha estat al poble una o dues vegades darrerament: l'altre home mai no l'havíem vist.

-Vés, vés: no em rebreguis; no em destorbis la pipada- va dir agafant-me pel canell i despassant del seu clatell el meu braç. -Guarda les caranques per a quan tinguis criatures. El meu pèl no vol raspalls. ¡Ara veges de què es donava vergonya, aquell home! Però, per més que m'amagués el seu cor, ¡que segura estava jo de ser-ne la regina, i com ho comprenia tothom així!

Sense més ni més, sense una passió, sense una contrarietat, sense un disgust que pogués ser-ne la causa, se li ha girat una malaltia horrible: és boja.

Wallingford, a deu milles sota Streatley, és un poble molt antic, que ha concorregut de faisó activíssima a la història d'Anglaterra. Era tot de fang a l'època dels bretons, els quals s'hi atrinxeraren fins al moment de ser-ne llançats pels romans.

Diuen que se'n penedeixen, i que els sembla que el millor és de navegar cap al Fasis, ja que hi ha bastiments, i ocupar el territori dels fasians: un nét d'Eetes s'esqueia llavors, a ser-ne rei. Xenofont respon, que no diria res d'aquestes coses a l'exèrcit. -Però vosaltres- afegeix -reuniu-lo, i digueu-les-hi, si voleu.

No va acabar la seva frase i, tot senyalant-me, a cinquanta passes, darrera la costa, un ésser aclofat entre la neu: -La Pesta Negra! va fer, amb un accent tan trasbalsat que jo mateix vaig ser-ne tot ferit.