United States or Sierra Leone ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Vés, vés: no em rebreguis; no em destorbis la pipada- va dir agafant-me pel canell i despassant del seu clatell el meu braç. -Guarda les caranques per a quan tinguis criatures. El meu pèl no vol raspalls. ¡Ara veges de què es donava vergonya, aquell home! Però, per més que m'amagués el seu cor, ¡que segura estava jo de ser-ne la regina, i com ho comprenia tothom així!
Eixa part del somni alguns la contan: «com si la Santa realment hagués passat Boria avall, si be, diuhen, Deu per lliuraria de la vergonya y á fi de que ningú la vegès la va cobrir d' un núvol espés, mentres durá lo curs de la sentencia.» No es difícil, en aixó del núvol, veurehi un rastre de la antigua poesia pagana.
Va morir ella... va morir la criatura que duia a les entranyes... i des d'aquell punt, el seu home va semblar que es tornava boig... i així que veia un cavall, com si vegés el mal esperit. Tots els carreters varen restar pensatius contemplant el cadàver de l'establer. Era a vigílies de Setmana Santa.
Jo creia, soldats, que com més compartiria amb ell la seva pobresa, més amic me'l faria per quan fos poderós. Però avui que el veig prosperar, conec la seva ànima. »I si algú digués: ¿no se'n dóna vergonya que l'hagin enganyat tan estúpidament? sí, per Zeus, jo m'avergonyiria si em vegés enganyat per un enemic: però entre amics, em sembla més vergonyós d'enganyar que d'ésser enganyat.
-Veges- continu
Quirísof li respon: -Mira-, diu -aquestes muntanyes, i veges com totes són inaccessibles: aquest camí és únic, ja veus, i dret: i pots veure-hi al cim aqueixa multitud d'homes que guarden el pas per on ens podriem escapar. Vet aquí per què he cuitat i per això no m'aturava, per si podia guanyar-los per m
-No: ès que tinc un doloret... res. Me'n vaig anar a popa, i vaig deixar-me caure damunt del banc galliner amb el major abatiment. L'aire no es movia. La calma era fonda i pesada. Vaig veure que el vel blanquinós de la pluja es dilatava de llevant a migdia, per l'horitzó, com una cortina que s'estén per una balconada. En tota la mar no es descobria una vela. Estàvem sols. Vaig acriminar el pare interiorment. Ah! Si jo hagués tingut mare, no m'hauria vist en aquell perill. Ella no les hauria escoltades, les meves ardideses i fantasies de criatura: m'hauria abrigada amb el seu amor i m'haguera protegida contra mi mateixa. Les llàgrimes me saltaven dels ulls. Què fer?... ¿Crido que em desembarquin?... Vaig plorar el meu desemparament, la meva humiliació... I, tot plorant, plorant, vaig assolir un raig d'esperança. Me vaig recordar de que s'havia parlat d'entrar a Tossa. Tossa no era pas gaire lluny: amb el primer cop de vent hi podíem arribar; i, una vegada fondejats en aquella badieta, el perill personal desapareixia del tot, i fins, si era precís, el poble ens ajudaria a salvar el carregament i la barca. Ès clar! ¡Ara veges si el pare, que m'estimava tant, s'hauria volgut exposar!... ca!... Que poca-solta! Una ona de consol i d'alegria se m'estuf
Ah! tu, Lancelot, dintre un instant, a l'hora de sopar, veuràs a Llorenç entre'ls convidats del teu nou amo: dónali aquesta lletra... secretament! Ab això, adéu! No voldria que'l meu pare'm vegés parlar ab tu.
Paraula Del Dia
Altres Mirant