United States or Mauritius ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Vina- li cridava, -veia fastigosa, que te la pintaré a l'esquena, amb la punta del fuet, la Marieta de l'ui blau . Surt, pallonga, escanyavicaris, que et donaré una racció de xinxons d'aquells què no es descanvien. Ah! fes que m'hi pugui adobar, que ja els esquitxaràs aquests que arrecones a costes de la salut del teu amo, estiracordetes!... I altres coses que no es poden escriure.

Jim, us donaré una bala! Us donaré una bala bona i blanca. Jim començ

La Verge se 'n adoná y plena d' amor y fe y per consolarlo: Vina, fill meu, li va dir, ja veurás quin un de mes bonich que te 'n donarè jo; no 't mancará cavallet. Y, tot dihent aixó, l' agafa per sota las aixellas, lo alsa y 'l posa á cavall de un raig de sol que per la finestra entrava. Jesus va sostindres' sobre 'l raig. Los altres noys deixantse de jugar, quedaren encantats de lo que veyan.

-Però en aquesta terra, no hauríem de donar al proïsme nostre millor ajut, contribuint amb el que poguem? ; jo només he estat capaç que de donar roses; però vós, vós que heu arreplegat tantes virtuts... què heu donat al món? Què li donareu? -Què li he donat? Què li donaré? Li escupo al damunt! No és bo per res! No m'interessa gens ni mica.

SIR ANDREU Aquí teniu el cartell, llegiulo; us asseguro que no hi falta ni sal ni pebre. FABIÀ És coent? SIR ANDREU Jo us en responc; no més cal que'l llegiu. SIR TOBIAS Doneu. FABIÀ y valent! SIR TOBIAS «No't sorprenguis ni vulguis saber perquè't motejo així, car no't donaré cap raó». FABIÀ Observació molt prudenta y que us salva de les urpes de la llei.

I a tu, Xenofont, et donaré la meva filla; i si tens cap filla la compraré seguint el costum de Tràcia, i us donaré per habitació Bisante, que és la ciutat més bella que tinc vora el mar. FESTÍ DE SEUTES; COMENÇA L'EXPEDICI

Si nosaltres vencem cal que en fem senyors els nostres amics; talment que no temo pas de no tenir què donar a cadascun dels meus amics si la cosa reix , sinó de no tenir prou amics a qui donar. I a vosaltres, Grecs, us donaré a més a més una corona d'or a cadascú. Els que sentiren aquestes paraules posaren molt més delit i les reportaren als altres.

Llavors Xenofont respongué: -Ja que t'avéns a pagar, ara et prego que ho facis per mediació meva, i que no permetis que per amor de tu jo ara estigui amb l'exèrcit en condicions diferents de quan vam venir. Seutes digué: -La consideració dels soldats no la perdràs per amor de mi; i si et quedes vora meu amb mil hoplites que siguin, et donaré les places i tot allò altre que t'he promès.

-Afanya't, Jaumet, ves! toca el nas a la nena i jo et donaré una faldada de peres!... i va alçar-se. -Jo no! -Per què? -Jo no! -No vols que vingui? Per què? si jo te la dono la nena! Jo venir? Fuig home!... ja... ja... ja! Vaig a cercar les peres. Adeu, Jaumet!... mira, si estimes la nena, jo pegaré als que't diguin Carbassot .

-Ara m'ha signat que tenia els llavis secs i li donaré una culleradeta d'això que últimament ha fet dur el metge. Dissimulin... -Vagi en nom de Déu. Així que la pobra senyora entra al quarto... què!... a penes gira l'espatlla, ja l'una fa l'ullet i diu: -Ja ho han sentit. El metge... i torna el metge. Res: el mataran a culleradetes. ¡Alabat sia Déu!