United States or Tunisia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Gairebé tots restaren espaumats. Alguns xiscles d'esglai van torbar la quietud del capvespre. El salpasser i el llibre que tenia el Rector caigueren a l'aigua i feren fugir els peixos que s'havien agombolat enlluernats sota la claror dels ciris. Les dones van esclatar en uns plors que enternien. -Sa noa! -Sa nostra noa és viva! -Ha ressucitat! -Ja és nostra! -Miracle!... miracle!...

Mentres el senyor Rector diu la missa, els homes miren els recons del temple i llegeixen les inscripcions de les sepultures que lentament van fent-se visibles als ulls enlluernats. Les dones més velles fan capbuçades, vençudes per la sòn i les més joves garlen a cau d'orella.

No els pregunto si coneixen aquell coll immens i aquella vara i aquella certa medalla en l'hàbit talar, perquè és cosa que no es despinta i si no hi fos no semblaria professó. ¿No s'han quedat alguna vegada enlluernats, com jo, al passar una irradiació, algo resplendent, flagrantíssim, per davant seu, espècie de llampec amb vagos contorns de forma humana?

Uns, de bona o mala gana, restaven a l'ombra ensopidora del poder, vell i rutinari, representat per don Eudald; però els demés, menestrals i terralloners en sa gran majoria, buscaven la perduda, enlluernats pels esclats de valentia, o millor dit, de poca vergonya, del poll ressuscitat que els engalipava amb parlaments de redempció i llibertat, parlaments dels quals aquells infeliços sols n'entenien les paraules que feien bon so. Alguns, els prudents, se reservaven, quedant-se a casa, disposats a fregar-se les mans de goig, fos qui fos el que anés de morros per terra. D'una part i altra s'havien concertat llurs ramades i reclutat les gallorses a qualsevol preu, i, més o menys endemoniats, anaven uns i altres a l'empriu tot dient-se: -Veurem qui podr