United States or Greece ? Vote for the TOP Country of the Week !


Aquesta dèria els portava:. L'avi Mundet esperava servir-se de les indicacions d'en Temme, i va cercar-lo amb la vista. -Ai ai!... es estrany!... No el veig enlloc. En Bonosi cridà: -Temme!... O Temme!... Cap resposta. Només l'augusta soledat, estremint-se com escandalitzada d'aquells crits, hi contest

Fa fresqueta. Oidà! El sol ja és baix: per aquí hi ha d'haver una font: me ve com l'anell al dit. Ja tinc fet un programa: un quart de de seure, cigarret i trago d'aigua, i ¡que m'empetin la basa! Ajà! seiem-hi. ¡De tant en tant hi cau , un xiquet de soledat!... Sento gatzara. S'acosten, corrents i cridant, quinze o setze minyons de l'edat que jo tenia quan no la volia tenir.

-Bona i amable soledat! -pens

Quin estiu més trist! Fins la naturalesa hi ajuda, doncs una terrible secada, que ha perdut les collites, fa rossejar els herbeis i esfulla els arbres ans d'hora. Ademés, malalties, soledat i abandono de tothom. De tants parents que ens visitaven, a penes n'hem vist cap enguany.

Un grup de gent que mou tabola, últim escamot del passat aplec, va allunyant- se, i amb ell desapareix tot lo artificiós, tot lo grotesc; i la naturalesa rústega, amiga de la soledat, va acostant-se al carrer, i s'hi esmuny a pleret a manera que el trepig i la bonior s'hi apaguen.

Més, com a compensació a la soledat, aleshores va sentir una alegria desconeguda al veure que podia prescindir, per a l'infantament del món que veia en somnis, de les exteriors realitats. Allí al piset passava les tardes lliures de la festa rumiant, meditant, refent per milionèssima vegada el seu panorama original.

Romanguí contemplant la negror dels boscos, que s'estenia davant meu, i vaig pensar: -Són els boscos de Montnegre. És que sóc al mas. I, com si no n'estigués ben segur, vaig repetir-me en alta veu: -, : sóc al mas Sàbat. Pensant que tal volta la soledat me corprenia, vaig anar a la recerca de gent.

El pare va fer anar el cap com volent dir que ja veuria. Però va venir que el roldó es va vendre, mal venut, molt mal venut, perquè aquell any n'hi havia hagut tanta abundor que els pellaires ja no en volien... i no es va parlar més del mirall. Aquell dijous d'anar a mercat mai venia, i la Guillema es despacientava en la soledat de les boscúries.

Mentrestant el temps va que vola.. El sol deu estar a prop de la posta. I sempre la mateixa soledat. No hi ha un pastor en les garrotxes, no es sent dringar una esquella. Tal vegada si cridés compareixeria algú. Ho provo: crido, crido... Ningú enlloc. El vent udola més que mai. L'arbrissa s'ajeu com els blats en herba sota un bell ruixat.

Després que ell ha fet una digestió voltada de tenebra, silenci i soledat, l'Angelina retorna a la cambra, mig obre els porticons i s'asseu al capdavall del llit. Els dos germans fantasiegen.