United States or Suriname ? Vote for the TOP Country of the Week !


Acudí gent; algun xiquet, més insensible o més inconscient que els altres, parlà. Acte seguit fou botat a l'aigua alienadament un bot i quatre homes se llençaren en busca del nen perdut. De cada cop de rem se n'enduien unes quantes braces i els remadors suaven a raig fet.

Posseir aquelles monedes era com tenir la història entre les mans; era com fer coneixença amb les generacions de la vellúria; era com deturar el temps i entreveure la glòria dels passats... Però així que li venien a la memòria els molts exemplars que encara li mancaven per a arrodonir un xiquet les sèries, li entrava un desfici, una frisança, un afany de posseir!

I vet aquí que un dia, tot determinat i resolut, va presentar-se el propietari a la botiga dient que si no el pagaven tot seguit es veuria obligat a pendre un determini. Atribulat per l'amenaça, l'apotecari va demanar un altre respir amb veu plorosa: -Si pogués tornar a passar... -Ja he passat massa vegades. -Esperis, per pietat, un xiquet més! -Em sembla que m'he esperat prou.

De dins ne surten altres tants responent: -Tau, tau. -Un xiquet. -No gaire. -Vint-i-tres. -. -No. Mai havia estat tan fecunda i insípida la correspondència telegràfica. -Noi, des d'això del còlera, estic en gran; el pare em deixa fumar davant seu... -Quina sort! Jo el que voldria és que durés i no s'obrís la Universitat. - que fóra ganga! L'any vinent simultanejaríem...

Fa fresqueta. Oidà! El sol ja és baix: per aquí hi ha d'haver una font: me ve com l'anell al dit. Ja tinc fet un programa: un quart de de seure, cigarret i trago d'aigua, i ¡que m'empetin la basa! Ajà! seiem-hi. ¡De tant en tant hi cau , un xiquet de soledat!... Sento gatzara. S'acosten, corrents i cridant, quinze o setze minyons de l'edat que jo tenia quan no la volia tenir.

I ve'ls aquí per què s'hi estan tots fent rodona, en el menjador, amb el plat i la xicra sobre la falda, l'un acabant de rosegar l'últim secall que li sobra i l'altre passant un xiquet d'orxata pel xacolata que li ha quedat, l'altre xarrupant la xicra i picant el cul perquè acabi de baixar la que xarrupa... És a dir, cada qual fent la seva. I són una pila!

No hi ha un pam de net! -Ah! dissimuli; me'n vaig a dins, perquè ve un amic del meu senyor, que li tinc de donar un recado. -Vagi en nom de Déu. Vaja, que diguin el que vulguin; antes hi havia més vergonya. -Que pren la fresca, senyora Tecla? -Ai! Déu me la guard, senyora Ignasieta. He tret el cap una estona i l'hem feta petar un xiquet amb la senyora Marieta, que estava sola.