United States or Vietnam ? Vote for the TOP Country of the Week !


Després que ell ha fet una digestió voltada de tenebra, silenci i soledat, l'Angelina retorna a la cambra, mig obre els porticons i s'asseu al capdavall del llit. Els dos germans fantasiegen.

Sempre de d'allà! Arribàrem a un mal pas esborronador. Un caminoi estret i mal cabal s'esmunyia, com un reptil, entre penyalars formidables: esculls deixats en sec per una mar primitiva; ossamenta petrificada del Leviathan o del Behemot, ferit de mort per l'Arcàngel, vencedor de monstres; avenc qui amb la gola oberta engoliria el Jordà. El freu paorós se revinclava per la tenebra, com una arrel morta del món. Semblava que la M

Era nit alta i ell no podia cloure els ulls. En la tenebra, els seus pensaments es deformaven d'una faisó fantàstica. A moments es veia convertit en una joguina: tota la família del primer pis es devia haver confabulat per suggestionar-lo enganyosament. Berta representava una comèdia infame. Llavors, en el gran silenci, sentí clarament el soroll d'un balcó que s'obria... Un soroll molt pròxim. Potser era el balcó de Berta. Salt

Així, com ix el llamp en la tenebra i escampa sa blancor vívida, així com esclata la claror radiant dels ametllers entre les branques fosques, així com una rialla llarga neix entre el silenci d'una fondalada muda, així sobtada, ufana i radiant fou l'alegria que va brollar del cor de l'Andreu que es veié alliberat d'aquell nus que li estrenyia el pit i retrobava les delícies de la felicitat allunyada.

Ara al lluny es veu negrejar una cosa que puja i baixa i s'atansa amb lentitud. Com que es fa fosc, aqueixa lentitud es fa basardosa. La tenebra s'acosta més de pressa que el cos que puja i baixa. L'aire ha perdut la transparència, el cel la blavor, i el neguit es fa lloc en les ànimes i regna per tot, com el cant dels grills.

M'hauria agradat esbrinar-ho. Vàrem fondejar davant per davant de la punta de Santa Anna, no gaire lluny de sos penyals. El roc que havia portat l'oncle, lligat amb un caramell, ens va servir d'àncora. Suràvem a catorze braces de fons. Quina soledat! A dalt, la nit fonda i estrellada; a baix, el mar immens fet una tenebra. L'aigua no s'afigurava sinó pel guspireig d'alguna bombolla que hi pipellejava i pel llustrejar esborradís, quasi imperceptible, de les ones, que a l'estufar-se reflectien la celístia. Quan hi vàrem tirar el grumeig, hi fulgur

Mentrestant, alguns dels tracis tornen enrera en l'obscuritat, i emparant-se en la tenebra, llancen les javalines a la llum contra uns grecs que corren al voltant d'una casa abrandada: fereixen Hierònim, Evòdias, capità, i Teògenes Locri, també capità. Però no va morir ningú: només es va cremar algun vestit i algun bagatge.