petrificada

Actualitzat: 8 de juny del 2025

Sempre de d'allà! Arribàrem a un mal pas esborronador. Un caminoi estret i mal cabal s'esmunyia, com un reptil, entre penyalars formidables: esculls deixats en sec per una mar primitiva; ossamenta petrificada del Leviathan o del Behemot, ferit de mort per l'Arcàngel, vencedor de monstres; avenc qui amb la gola oberta engoliria el Jordà. El freu paorós se revinclava per la tenebra, com una arrel morta del món. Semblava que la M

Llorenç Riber - Els camins del paradís perdut

Però cap de les visions presentides no s'oferí al nostre esguard en arribant a la galeria.. I, amb tot i això, l'espectacle que presenciàrem, no era pas gaire més esperançador. El cel cremava per tot arreu amb una roentor, que aclaria l'aire nocturn d'una manera sinistra i somorta. Els terrats, els balcons i les galeries eren poblats de gent, però d'una gent immòbil i silenciosa, com petrificada.

Joaquín Ruyra - La Parada