United States or Caribbean Netherlands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Quan els darrers contribuents hagueren desaparegut dins l'escala, li digué: -Escolta, Hâan, acabes de parlar com un veritable orador; però, de tu a mi, ets massa dur amb aquests desgraciats. -Massa dur! exclam

Parlant així va semblar a Clearc que deia la veritat; i respon: -Aquests, doncs- diu -que quan nosaltres tenim tals motius d'amistat, proven, amb llurs calúmnies de fer-nos tornar enemics, no són dignes dels darrers suplicis? -El que és jo- fa Tissafernes -si voleu, els generals i els capitans, venir a , us diré obertament qui són que em diuen que tu conspires contra i contra el meu exèrcit.

Esperaven els darrers dies que havien de posar fi a la tètrica maternitat. En Quel no s'allunyava de casa. -Margarida, si tens res, posa tot seguit una tovallola a la finestra i jo vindré tot seguit!

-Doncs jo : me sembla que no t'ho erraré de gaire -va fer el vell. I, apuntant-se el broc de la pipa al front, en actitud pensativa afegí: -Sa teua pesca, es dos darrers anys (deixem de banda ets atros), haur

I ¿què direm d'aquelles pobres dones, arrossegades de conflicte en conflicte, que quan, ja al fons de l'abim i amb l'aigua al coll, donaven els darrers crits de misericòrdia, sentien esborronades com l'home fatal que les havia perdudes, sense esma ja per a valer-se a si mateix, rebutjava encara, rencorós, la m

Als darrers mots se li havia trencat la veu; i, deixant-se caure de gairell, mal asseguda, en una cadira, es recolz

Damunt un gran mantell de pells blanques hi era estesa la vella amb son llarg vestit de púrpura, amb les mans crispades sobre el pit, i la sageta d'or entre els cabells grisos. Mil anys que visqués, l'imatge d'aquella dona no s'esborraria pas del meu esperit; aquella testa de voltor agitada pels darrers estremiments de la vida, els ulls fixos i la boca mig desclosa era d'aspecte formidable.

Era quan el juliol estava fent els darrers badalls que comparegueren, en un auto llogat, en Víctor, la seva dona, quatre brivalls deliciosos, i una germana que, si no hem de mirar gaire prim, també diré que era deliciosa. L'arribada va ser cap al tard. Com que ningú els coneixia, no hi hagueren xiscles, ni petons, ni encaixades.

ANTONI Jo us prego, Bassanio, que'm feu sabedor dels vostres plans; y si, com totes les vostres accions, segueixen l'honrada via, podeu estar segur que la meva bossa, la meva persona, els meus darrers medis, estan a cor-obert a la vostra disposició.

Allí ens anàrem reposant poc a poc; i, entre caparrada i caparrada dels seus darrers esternuts, en Xaneta, amb una veu embolicada entre tels, que l'obscurien, i sospirs, que la trencaven, va dir: -Ai Maria Santissima, quines pessigolles més enfadoses! Estic mig desconjuntat. Aquest fum de tomanyins rellents és capaç de fer esternudar sants de fusta.