El comte de Nideck i la vella trobaren una clivella oberta a la roca, i hi pujaren de dret, sense vacil·lar, amb una seguretat increible; jo vaig haver d'agafar-me a la brossalla per a seguir-los.

Això Harris no ho sabia, i proposà, com el millor partit que es podia pendre, tornar a l'entrada i recomençar el passeig. Això últim fou acollit sense entusiasme, mentre que la proposta de tornar a l'entrada va obtenir la unanimitat. Es posaren tots en marxa darrera de Harris, justament amb direcció oposada a la precedent. Passaren deu minuts i es trobaren al bell mig del laberint.

Tornàrem al nostre cotxe, i marxàrem, deixant el botiguer a la porta, rodejada de sabates, dirigint-nos una pluja de frases que no vàrem escoltar, però que els que passaven sembla que trobaren força interessants.

Anem a donar un tomb de deu minuts, i cap a dinar tot seguit. Feia poc que havien entrat, quan trobaren algunes persones que els varen dir: -Fa, que som ací, tres quarts d'hora, més i tot, i comencem d'estar-ne tips. Harris els respongué: -Segueixin-me, si els plau. Jo no faig sinó entrar i sortir.

Contan que un dia los moros trobaren un Sant Crist y per befa lo tiraren á la mar. La santa imatge, en lloch de ser llansada altre cop á la mateixa platja per las onas, surant, surant, mar endins se n' entrá: aixis bressat sempre pels trontolls del amarch element creuhá la mar venint á parar á la costa catalana.

Trobaren el nou munt alterós que cercaven, i s'aconductaren sota la protecció de tres oms poderosos que creixien aflotonats a unes quantes passes de la tomba.

Al vestíbul hi trobaren a donya Dolors, que es desféu en iguals demostracions. Sa figura esllanguida i sa cara demacrada i malaltissa, afectaren extraordinàriament el jove, ja prou arrepentit d'haver retardat tant un auxili que poc abans hauria sigut relativament més fàcil que ara.

AQUÍ TROBAREN EL PEIX JAS

Ixquè lo canonge afal-lerat y aná á contarho al Bisbe; mes ja va trobarlo pel camí acompanyat de molta gent que com á ell mateix havia estranyat tan bell repich de campanas. Arribaren á la Seu quals portas encara eran obertas y dins del chor hi trobaren á un monjo que maravellat va contarlos lo que havia vist.

Aquest niu descansa sobre la sorra; aquell sota les pedres. Aquest fou construït ahir; l'altre de fa molts segles, abans que vinguessin les orenetes, segons diu algú... ¿qui sap qui? Tampoc no trobaren ací folk-lore ni història.