United States or Myanmar ? Vote for the TOP Country of the Week !


Sembla un ramillete de sucre d'aquells que rifen per Tots Sants. Proposa un manobre que la fatxada del teatre de Santa Creu es faci desaparèixer sense tirar-la a terra. Diu que en engrandint un xic més les finestres no en quedar

Quin disgust pel senyor Vintró!... La veïna, quin tip de riure!... El petit és portat cap al llit de seguida, els convidats s'aixequen, demostrant que ja tenen prou comèdia, i fins el senyor del quinto proposa anar-lo a fer una estoneta. -No!... no!... ja tornarem a començar! diu el senyor Vintró defensant el terreno. -Ja n'hem vist prou... El quinto , el quinto !

No, no; al contrari- feren vàries veus. -Cregui que m'agrada molt de sentir-lo- afegí don Eudald; -mes amb tot això no veig encara el per què del terrabastall que em proposa.

Això Harris no ho sabia, i proposà, com el millor partit que es podia pendre, tornar a l'entrada i recomençar el passeig. Això últim fou acollit sense entusiasme, mentre que la proposta de tornar a l'entrada va obtenir la unanimitat. Es posaren tots en marxa darrera de Harris, justament amb direcció oposada a la precedent. Passaren deu minuts i es trobaren al bell mig del laberint.

Aquesta vegada és per al gal·lès i els seus fills, que aquella nit la van treure del mal pas. I escolteu: puc dir-vos una cosa, si voleu saber-ho? -, què? -Veureu: el vell Jones es proposa donar una sorpresa a la gent que avui s'ha aplegat aquí. Jo tanmateix he pogut sentir còm en parlava amb la tieta, en secret: però em penso que ara, de secret, ja no n'és gaire.

El defecte de Harris. -Harris i l'àngel bo. -Un fanal de bicicleta patentat. -El sillí ideal. -L'adobador de bicicletes: son ull d'àliga; son mètode; la seva alegre confiança; sos gustos senzills i de curtes despeses; son aspecte i posat; com deslliurar-se'n. George profeta. -L'art gentil de fer-se desplaent en una llengua estranya. -George estudiant de naturalesa humana. -George proposa un experiment. -La seva prudència. -La manutenció de Harris assegurada amb condicions.

-Bo, bo! Ès sa bona màxima, Temme. Tant de bo tothom la seguís! Ses teues paraules m'han escaufat com un got de vi ranci. Oi, que !, ¡oi que ! Vatua es marrec! , vas : tu proposa, i sa teua mare que disposu. No hi far

Tres tovalloles de bany. Una cosa tinc observada de tota persona que se'n va a un indret, qualsevol, on hi ha aigua: tot és fer grans preparatius amb la idea dels banys que es proposa de pendre. Això mateix a mi em passa en ésser vora mar.