Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 27 de maig del 2025
Les dones, que adobaven xarxa, aixecaven llurs caps de la feina, i cridaven, trufejant ¡Pareu ment que no eixugueu tot es peix de sa mar! A veure si ageu alguna roassa!
Quan en tornà, la família belgo-italiana s'havia mudat de pis. L'evocació d'aquests episodis el feia enrogir. Els sentia a una distància desesperant i enternidora. Com en un pesombre, la ment li suggeria accions que no podia fer i paraules que no podia dir. Era casat. Tenia quaranta anys. La joventut, per primera volta, li aparegué com una festa llunyana i interdita.
M'adreçaren algunes preguntes, que vaig contestar amb laconisme. I vaig creure reparar que ningú no parava ment en les meves respostes.
Un cop allí, 'ls varen dur al davant del jutge, y aquest los diguè: Pelegrins, se 'us acusa d' haver robat una tassa de plata del hostal hont heu dormit. Ni jo, ni ma dona, ni 'l meu fill havem furtat res responguè 'l pare. Ment, ment, cridá la minyona del hostal, registréulos be y trobarèu la tassa.
Mostrava les dents fortes i blanquíssimes, aixecant el llavi superior a la faisó d'un ase enzelat absorvint l'efluvi d'una egua. Intentava conversar, dir platxèries, per justificar el seu riure obscè; mes la pagesa sols parava ment a apressar-se. La imaginació li volava enllà, cap al seu menut, deixat en l'orfanesa de la marona tantes hores.
-Para-hi ment: sentes? L'home no pot voler-la en cap manera, la mort d'altri: ni la mort ni el més petit dany. Perquè el que mata o tan sols atempta contra la vida del proïsme... fixa-t'hi bé, fill meu!... és condemnat en aquest món i a l'altre: en aquest món per la justícia dels homes, que no el miraran mai més com a germà; a l'altre, per la justícia de Déu, que li far
En aquell moment va sonar la veu aspra del pare. -Pareu ment, l'avi: aquí ve l'esborneiat! I de seguida es despleg
Se'l va posar a l'orella, i escolta que escoltaràs, sense moure les parpelles ni quasi respirar. Després va donar-me'l a mi. -Escolta, Minguet: no et moguis ni et postiquis: veuràs, si en sentiràs, de coses!... Aquest corn és una mena d'orella d'os. Té: veus,el cau? Ha estat llargues nits i llargs dies al fons del mar parant ment a tots els sorolls... i encara li rebomboregen per dedins.
Quant més feia Tom per manera de fixar la seva ment en el llibre, més vagarejaven les seves idees. Així és que, a la fi, amb un sopor i un badall, ho deix
Paraula Del Dia
Altres Mirant