United States or Burkina Faso ? Vote for the TOP Country of the Week !


Al seu dedins niava el corc del penediment, que li xuclava la frescor encisera de dona colrada i formosa, però també hi havia encesa la guspira de un desig constant i torturador... volia beure! Sentia haver estat descoberta, per la vergonya que passava i perque havia perdut per a sempre el gaudi de beure aquell vi que li feia glatir fins a corsecar-la.

Mes, ara, ¿quin altre remei li toca, que arrupir-se a l'ombra i glatir arreconat a l'entrada, sota les nanses i xarxes que pengen del sostre oblidades de tothom, i en companyia d'un pobre vell que s'acodorm, ja mig rendit, a la mort, que li enfredora la sang? ¡Que llarga i anguniosa és la nit! Que interminables, els balls!

El pinyoc de gent que s'havia agombolat a la entrada va esclatar en gran rebombori d'alegrança. -Ha parlat! -No és muda! -Curriu... curriu... que sa llengua s'ha desvetllat. Les dones del carrer que feien coixí van deixar-lo apoiat a la paret, els espardenyers van alçar-se dels bancs i les àvies que no podien caminar van glatir davant aquell esclat inesplicable. -Què passa?

Allà, en aquells paratges exquisits de colors i esporuguidors, voltats d'abismes i sembrats de foscors de boscúries, hi havia els óssos. Prou es coneixia pels gossos que, tot just arribats, sentien el rastre que els feia glatir desficiosos i ensumaven d'un cantó a l'altre, tot movent la cua frenèticament. -Ja senten la ferum de la fera, Joanín!... En Guim talment romania extasiat.

Això explica el fenomen desesperador de sentir aquestes desviades masses glatir la llibertat en la mateixa parla del botxi que els l'ha cremada.

Mes l'idil·li es condormí en aquelles afraus platxerioses de la moderna Arcàdia, encantat d'aquell agre de casa que allò tenia, d'aquell aire de pàtria que allí es respirava, però de pàtria feliç, de pàtria ben menada, que li feia enyorar i glatir i estimar més encara la pàtria pròpia, tan pobra i tan desgraciada.

Un cop apaivagada la correntia del rampell, la fadiga va asserenar-li el pensament, i un doll de reflexions sentimentals amaraven son ànima contorbada. Sobtadament, com el llampec que esclata en una nit tenebrosa, son ànima fou il·luminada per un goig. -Nit de neu! bona matinada per anar al senglar! L'Andreu va sospirar i tot seguit va glatir per assolir la delitança que donen les bones obres.