United States or Chile ? Vote for the TOP Country of the Week !
-La vostra Becky? -Sí- féu ella amb un esguard astorat. -No ha passat aquesta nit a casa vostra? -I ara! No!
I, pensant que Súzel podia ésser a casa d'ells, va baixar sense dir cap paraula al jardí del Moltó d'Or, i del jardí al camí dels Grèvols que voreja la vila. Corria per aquest camí com una llebre, de tant que el dominava el furor de veure Súzel. Ell s'hauria astorat, tres mesos abans, si hagués pogut veure's en aquell tarannà!
I, amb el darrer alè d'aquestes paraules, s'esvaí tal com, en bufar- hi al damunt, s'extingeix en mig de l'aire la flama d'una candela. -I ara! Que va de bo? -féu en Jeroni, tot astorat. -Ha vist mai ningú un miracle més gran? Al cap d'una estoneta, però, va començar a dubtar de la realitat d'aquelles coses i parlaments.
-Fra Genís!... ets tu?... Fra Genís romangué esmaperdut i astorat! -No em coneixes? Sóc el Pare Prior! -Jesús!... Pare Prior!... i Fra Genís oblidant la seva vestidura de soldat, com sempre feia en el convent, va agenollar-se i li bes
Tenia els ulls papalluts i la cara macilenta. La vella va atansar-hi i amorosament va tustar-li el muscle. ¡Deus estar capolat, oi, amb tanta feina! ja et planyo! L'Andreu va mirar-la astorat, de cap a peus. ¿Saps què deia a la noia? ¡que si fa com la jove de can Bou, l'any vinent tindries cent duros i tots salvats!
Fra Genís fou el que menys sentí l'alegria; estava astorat d'ell mateix, i en sa consciència sensible de novici es congriaren els penediments més torturadors. En tants de morts no va ajudar a ben morir ningú. Una mena de indiferència va fer-lo romandre davant d'aquella visió macabra amb una fredor de botxí.
La seva entrada és guarnida d'estaques i cadenes amb nombrosos cartells de prohibicions que amenacen amb diverses tortures, empresonament i mort a qui gosi ficar els rems sobre les seves aigües. Jo sóc astorat que alguns d'aquests salvatges riberencs no reclamin l'aire del riu com una cosa de llur propietat, i als desgraciats que el respiren no se'ls imposi una multa de 40 xelins.
En Quel, tot astorat, va demanar consell a la dona de la masia propera que era llarga, seca i menjada per l'enveja de tot el que veia al seu devora. -Què m'hi dieu, vós, Pona, que haveu tingut tantes famílies! -Són mals i no són mals! ¡Tampoc em creureu! -Què voleu dir? -No-res! -No em feu neguitejar! -Doncs, clar: sabeu què té la vostra dona?
La petita s'atansà, Però Fritz, decantant-se sobre l'espatlla del recaptador que escrivia, digué en veu baixa: -Bah! deixa-ho córrer. -Què? va fer Hâan, mirant-lo astorat. -Esborra-ho tot! -Com s'entén, esborra-ho? -Sí! queda't el teu florí- digué Kobus a la noia. I amb veu baixa, a l'orella de Hâan, afegí: -Sóc jo qui paga! -Els vuit florins? -Sí.
-El comte! -Sí. -És impossible... amb prou feines es pot moure! -No dic pas que no, però l'he vist així com us veig: tenia un atxa a la mà; la nit era ombrívola i l'aire tan tranquil que la flama de l'atxa romania tota dreta. Vaig mirar María Anna amb un aire tot astorat.