United States or Ireland ? Vote for the TOP Country of the Week !


Quan hagué acabat de parlar, els uns sospiten que havia parlat per amistat envers Corilas, de qui era també cònsol: altres perquè esperava una recompensa per aquest consell. Alguns, en fi, sospiten que havia parlat d'aquesta manera de por que anant per terra no malmenin el territori dels sinopesos. Els grecs, no-res menys, voten de fer el trajecte per mar. Després d'això Xenofont diu: -Sinopesos, els nostres homes han triat la ruta que vosaltres aconselleu. Però la cosa est

Vaig pegar-hi llambregada amb terror i vaig reparar-hi una cosa blanquinosa, una mena de , que em feia senyes. Aneu, atanseu- vos-hi. Tot jo vaig sentir-me amarat d'una freda suor. Li va venir d'un no-res com no em poso a cridar. Vaig arrambar-me d'esquena a la paret, a un recó, i no gosava moure-me'n.

Huck digué: -Tom, si trobéssim una corda vindria d'escapar-nos: la finestra no és gaire alta. -Brocs! Per què us voleu escapar? -, no hi estic avesat, a aquesta mena de gentada: no puc comportar-ho. No hi baixaré pas, allí, Tom. -Oh! No em vingueu amb romansos! És una cosa de no-res. A mi no m'importa gens ni mica. Ja en tindré esment, de vós. Sid aparegué.

Ni un sol dels quatre funcionaris que m'interrogaren sobre l'assumpte no hi veié absolutament res de ridícul. Però a Alemanya quasi totes les faltes i bogeries humanes esdevenen un no-res comparades amb l'enormitat de passejar sobre l'herbatge dels jardins. Enlloc, ni en cap ocasió ni temps, no és permès de trepitjar l'herba. L'herba, a Alemanya, és quelcom sagrat.

En Quel, tot astorat, va demanar consell a la dona de la masia propera que era llarga, seca i menjada per l'enveja de tot el que veia al seu devora. -Què m'hi dieu, vós, Pona, que haveu tingut tantes famílies! -Són mals i no són mals! ¡Tampoc em creureu! -Què voleu dir? -No-res! -No em feu neguitejar! -Doncs, clar: sabeu què la vostra dona?

Però havent-se posat a dir, a son torn, el vell David: -Veu's aquí com éssers creats per Déu es maten per coses de no-res! va irar-se, de cop i volta, d'una manera estranya.

S'estiraren damunt llurs colzes, i començaren de treure bufades cautelosament i amb magra confiança. El fum era d'un gust desagradable, i els produí una mica de nàusea; però Tom digué: -Noi! Quína cosa tan planera! Si hagués sabut que no era més que això, n'hauria après fa qui-sap-lo temps. -Jo també- digué Joe. -És una cosa de no-res.