United States or Turkmenistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Què et passa? què et passa? Seu. Vina, sant cristià, vina. -Escolta: tu conèixes Paulina Buxareu? -Psè!... -I una vídua que es diu Isabel Avellana? -Psè!... Bones minyones, bones minyones! -I no estàs enterat de res? -! què vols que et digui? Concreta una mica... -Aquestes senyores t'han parlat de mi? -Veuràs, Gaspar, veuràs. L'altre dia vingué la senyoreta Buxareu, i em parl

-Però, Gaspar! ¿no la coneixes i véns a demanar-me consell? ¿Que no t'ho ha contat tot, la senyoreta Buxareu?

VIOLA Pren aquest or per tes paraules. Que fou possible sa salvació, la meva ho assegura y tes paraules encara n'aumenten l'esperança. Coneixes aquest país? CAPITÀ , madona; perquè a tres hores d'aquí hi ha el poble on vaig nàixer y m'he criat. VIOLA Qui governa aquesta terra? CAPITÀ Un duc tant noble de nom com de cor. VIOLA Com se diu? CAPITÀ. Orsino. VIOLA Orsino!

-Per a mi si vols, perquè jo sol em comprometo a retornar-te la quantitat; però és per fer un servei a algú. -A quí, David? -Coneixes el vell Hertzberg, el marxant de paquet. Doncs : sa filla ha estat demanada pel noi Salomó: dues criatures enciseres! féu el vell rabi, junyint les mans amb un aire enternit. -Però, comprens?, cal una mica de dot, i Hertzberg ha vingut a trobar-me...

-Però ets molt dur amb tu mateix, Davie! Ets un xicot honrat. Et conec millor que no et coneixes tu, i faràs per a mi una bona llar. -És possible, Jennie; però tinc els meus dubtes. Comprenc la trista cosa que és per a la dona, que l'home no pugui deixar el got; i quan m'arriba l'essència del whisky és com si tingués la gola d'un salmó.

Pobres dels mercaders! I massa van fer-ho, aquells minyons, així com ho havien dit. Huc el Llop n'era el capitost. És Knapwurst qui m'ho ha contat això, de part de vespre tot vetllant. -Knapwurst? -El geperudet... ja el coneixes... el que ens ha obert el reixat. Un subjecte ben estrabul·lat, Fritz: sempre encauat a la Biblioteca! -Ah! ¿hi teniu un savi a Nideck?

-Però ¡que és estrany, amb la intimitat que tens amb els Buxareu, que no ho sabessis! S'ha de dir una cosa: el novi no és conegut de la casa. És company meu de col·legi: en R... No el coneixes?... Jo vaig respondre negativament: no el coneixia ni n'havia sentit parlar mai. El meu amic continuà: -, és cosa d'aquesta tardor. I , ¿què em dius? Perquè a tu t'havia interessat molt, la Lluïseta.

¿Tu estàs decidit a ser un bon casat, a complir com a bon cristià, la llei de Déu? -Home, Ignasi, em penso que em coneixes! -Són coses molt serioses, Gaspar; són coses molt serioses. Sancta, sancte tractanda . -, ; però aquesta tarda... aquesta tarda... -Aquesta tarda... què? Digues, Gaspar. -La tinc de veure, i ja... -Però que no la coneixes? -No!

-Fra Genís!... ets tu?... Fra Genís romangué esmaperdut i astorat! -No em coneixes? Sóc el Pare Prior! -Jesús!... Pare Prior!... i Fra Genís oblidant la seva vestidura de soldat, com sempre feia en el convent, va agenollar-se i li bes

-Oh, coi! -exclama ell.-Hem guanyat sa raó. Pega'm, home, pega'm, si coneixes! Que no és alguna cosa sa raó? Quina culpa en tinc jo que aqueix galifardeu sigu un tros de carn mal batejada, sense principis, ni vergonya, ni llei de Déu? I encara veurem si s'atrevir