United States or Eswatini ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Si desitgen rentar-se les mans en acabar- digué Ethelbertha- vagin a la cuina de darrera, si els plau; car les minyones han fet ara les alcoves. Després em digué que, si trobava Kate, sortirien totes dues a passejar en yacht; però que probablement serien de retorn a l'hora de dinar. Jo hauria donat quelcom per marxar amb ella. N'estava tip, de veure aquell foll desfer-me la bicicleta.

L'hostalera i les minyones van i vénen de la llar als fogons i dels fogons a l'armari. Un xaval aclofat dintre un cove d'userda ho espia tot amb ulls esparvillats. El llum de ganxo penjat al vogi dels fogons, tot just deixa veure sa flameta groga entremig de la fumerada que s'enlaira de les paelles i cassoles. En canvi, les resplendors roges i bellugoses de la llar vagaregen per l'àmbit ombradís.

Després d'aquestes trifulgues vingueren les de l'ordre intern de la casa, i el cavall de batalla eren sempre les minyones. Ella volia una noia fiada que li servís per a tot, que no anés als balls i no tingués novi; però això era demanar massa, i el servei li durava una setmana a tot tirar. La preocupació de la minyona arrib

Les minyones de la casa en patiren les conseqüencies d'aquell canvi; perquè en Melrosada, home descuidat i pacífic, va tornar-se exigent de mala manera i cada dia cridava dues hores si no li havien enllustrat les sabates o no li havien cosit un botó dels pantalons en la forma que encoman

-Què et passa? què et passa? Seu. Vina, sant cristià, vina. -Escolta: tu conèixes Paulina Buxareu? -Psè!... -I una vídua que es diu Isabel Avellana? -Psè!... Bones minyones, bones minyones! -I no estàs enterat de res? -! què vols que et digui? Concreta una mica... -Aquestes senyores t'han parlat de mi? -Veuràs, Gaspar, veuràs. L'altre dia vingué la senyoreta Buxareu, i em parl

De la primera feina se n'encarregaren les dones. Les minyones i masoveres més animoses sortiren del mas, unes cap a llevant, altres cap a ponent: parlaren amb les avançades i escamparen la nova de què el senyor Serra-Bruna convidava tots els homes del poble a una reunió a la lliça del mas, a on s'hi trobaria don Ramon de Montbrió.

Els nens deliren, salten i ballen, i emboliquen la bèstia amb un davantal de les minyones. El lloro renega com un oriol; però, tapat de tal faisó, ja no pot picar ningú i est

Les minyones dels Buxareu varen comparèixer una mica més tard amb la tartana del servei públic. I deixem-los estar la primera nit, atrafegats amb la cuina que no tira, apaivagant la canalla i cercant les claus dels baguls. És inútil contar la manera no gens complicada com jo vaig entrar en relació amb la família Buxareu.

La joia es pintava en totes les cares; allò semblava una d'aquelles magnífiques solellades que segueixen als xàfecs calents de la primavera. Dues grosses minyones, amb llurs immensos capells de palla en forma de para-sol, la cara empurpurada i els ulls de bat a bat, s'havien arriscat a venir, i a creuar llurs braços a la vora d'una finestra, mirant i rient de tot cor.