United States or Caribbean Netherlands ? Vote for the TOP Country of the Week !
Acomplit aquest deure, plens novament els gots i enceses les nostres pipes, resumírem la conversa sobre la nostra salut. ¿Què era, doncs, aquesta cosa inconeguda que ens turmentava? Ningú no la podia indicar d'una faisó concreta; però fou unànime opinió que el mal, fos el que fos, provenia de gastament cerebral. -Necessàriament, ens cal repòs- digué Harris.
Era ben concreta, la cosa: «Un beefsteak de lliura i un bock de cervesa cada sis hores. »Una passejada al matí, cosa d'una dotzena de milles. Ficar-se al llit a les deu del vespre. »No dessucar-se el cervell amb coses que no s'entenen.» Ara tornem a l'anunci de les píndoles per al fetge.
I vet aquí que aquest dia era d'aquells que les paraules fluïen sense dificultats i sense afectació. Jo sé que vaig parlar molt i d'una pila de coses: ella, per la seva part, xerrava com un ocell. Érem a la caiguda de la tarda. Caminavem per un corriol una mica pendent, la Lluïseta estava relativament cansada; i vàrem callar una estona. Jo estic seguríssim que ella no va adonar-se de res, que absolutament res de particular va veure en les meves paraules d'abans, perquè de fet res de particular hi havia; però (el que són les coses!) també estic seguríssim que aquella tarda jo havia vist i havia sentit d'una manera diversa que les altres tardes. Si em fessin dir per què, no podria precisar-ho justament. ¿M'havia enamorat de la Lluïseta? Això no; però que el meu esperit estava en una predisposició per a arribar-hi, això ja és més possible. En fi, feia una estona que callàvem. Jo anava a dir alguna cosa; no sé què anava a dir d'una manera concreta; però segurament anava a iniciar-me . Però un esdeveniment insignificant, i extraordinari al mateix temps, succeí aleshores. Jo vaig mirar a terra, i vaig apreciar, a uns pocs mil·límetres de la meva espardenya, l'únic ser que en aquell moment em podia fer perdre la serenitat: un gripau. Instintivament, vaig fer un salt enrera, abandonant la meva parella: una mena d'esgarrifor em va córrer de dalt a baix de l'espinada, i vaig fer mil combinacions i mil escarafalls per no veure una altra vegada aquell ésser humil que diuen que és tan útil a l'agricultura. Això em va trasbalsar en absolut. La Lluïseta, que havia apreciat finament la meva ridícula posició, va riure per tot el succeït, i a mi no em qued
-Què et passa? què et passa? Seu. Vina, sant cristià, vina. -Escolta: tu conèixes Paulina Buxareu? -Psè!... -I una vídua que es diu Isabel Avellana? -Psè!... Bones minyones, bones minyones! -I no estàs enterat de res? -Bé! què vols que et digui? Concreta una mica... -Aquestes senyores t'han parlat de mi? -Veuràs, Gaspar, veuràs. L'altre dia vingué la senyoreta Buxareu, i em parl
-Apa, Joan. Ull viu! Ja portes l'esmorzar? No tindràs pas por? -Fugiu, home! El vailet havia rebut amb passió aquella comanda extraordinària. Les ànsies d'aventura que flotaven, imprecises, en el seu imaginar d'adolescent, ara es congriaven al volt d'una actuació concreta. Hi havia un principi de perill, un fons de sorpresa, la nit, la presència d'un crim inesbrinable...
Paraula Del Dia
Altres Mirant