United States or Namibia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Arreconem dobles de quatre per a la noia. Déu! ¡Això és massa!... I tu... ¡malvinatge el teu cap verd!... ¡t'havia d'haver garrotejat, abans que embarcar-te! I tanta desgracia! Deu! Deu! ja es veu, que ens voleu perdre!
Un sac ple... no! no!... dos sacs plens de ducats, de ducats dobles, a mi robats per la meva filla! Y de joies!... Dues pedres, dues precioses y riques pedres robades per la meva filla... Justicia! Que's trobi la filla! Ella té les pedres y els ducats! SALARINO Y ja totes les criatures de Venecia el segueixen cridant: Ohé! sa filla, ses pedres, sos ducats!
Això tornava a veure, a l'avançada, i moltes d'altres coses: l'eixida cap a la cacera, al bosc de faigs, vora de Katzenbach; el faeton tot ple d'alegres compares amb les altes polaines de cuiro ben collades a les cames, el sarró a l'esquena damunt la brusa cendrosa, el bot i el saquet de pólvora damunt l'anca, els fusells dobles entre els genolls, enfonsant-se dins la palla: tot ben resolt.
I tant i tant va descuidar el negoci, que al capdavall, el mateix ell que la seva dona, van haver de cantar els goigs de Sant Prim. Va venir un moment, un moment crític, en què amb tot i tantes dobles i tants florins com tenien ben desats, no sabien pas de què fer mànegues per a arribar a fer bullir l'olla.
Calculava quantes ne duien per terme mig uns amb altres i quants brins cabien a cada vessana de terra; prenia a bell ull la mida de cada camp i cercava els sacs de grana, que n'eixirien, els venia a preu corrent i comptava les dobles de quatre, que vindrien a valer. I així mateix procedia amb les mongeteres.
-Oidà! Fica-li els dits a la boca. -Més valdría fica'ls-hi a la butxaca. No en té poques de dobles de quatre. -Ha dit que enguany el bestiar porquí no valdr
-Bona pluja, Senyor!... ¡Ànsia, que ara va bé!... ¡No en plouen poques, de dobles de cotre! clamaven els caps de casa. -Aigua, Senyor, que de vi ja en venen! deien, fent tabola, els eixelebrats. -Gràcies, Déu meu! esclafia en Biel dret a la porta de la seva estada. Un batec de joia semblava sotragar les cases, els boscos, els sembrats i les vinyes.
Igual com si m'amagués, vaig ficar-me per un passatge, i caminant a marxes dobles com qui fuig d'una persecució, arribo a una barriada popular, a una barriada obrera, niuada de cases modernes, uniformes i vulgars, però amb les façanes decorades de virolats cartells anunciadors, plens de figures rioleres, grogues, verdes, blaves, roses, que proclamen l'excel·lència d'un bicicle, d'unes pastilles o d'un licor... Però l'espectre també em venia al darrera, vigilant-me des del cel!