United States or Cyprus ? Vote for the TOP Country of the Week !
Al cap de poca estona un gos llanut vagarívol comparegué mandrosament, amb el cor trist, emperesit per la calma i blanura de l'istiu, cansat del captiveri i sospirant per una trasmudança. Espi
Xo, burro! ¡Maleïda mosca, i com me'l fa partenir! -S'ha mort. -Déu l'hagi perdonat. No vol pas res més? -Quan tornaràs? -Cada dia que no plogui. Arri, paiasso! Quiii... voool... terra. I el burro camina de nou, sospirant de goig per les lliures què ha descarregat de pes, quals sospirs van augmentant a proporció que la carga baixa.
En primer lloc, és de rigor que l'hereu no es casi fins que totes les germanes estiguin col·locades . Això fa, naturalment, que el pobre xicot passi sospirant tota la seva joventut, mirant-se les noies que li agraden amb la mateixa mirada de la guineu de la faula.
Florenci es colgava i es llevava molt tard. Tota la matinada la passava sospirant per ella.
Si Déu fes la gràcia que aquest home s'adobés, jo me'n podria tornar a casa aviat... Entra el metge. Les veines li vibren mirades de basilisc, i l'una a l'altra s'estiren les faldilles ensenyant-se'l. El metge saluda i es fica al quarto. La senyora Teresa creua les mans i, mirant al sostre, exclama sospirant: -Déu los faci bons! Però el mataran.
I jo m'hi encaminava xano- xano, capbaix... amb una recança!... A cada pas m'aturava sospirant. ¡Déu meu, que n'hi devia haver, de cassanelles, a la roureda! Les móres i els aranyons ja devien ser madurs. Si jo fes rodó!... Havia arribat a les envistes d'estudi, quan una veu coneguda m'estremí de cap a peus.
Per la meva part me'n vaig al Cérvol. Mai els més grans esperits no poden realitzar llurs ideals, de qualsevol ordre d'idees que siguin. Vam caminar darrera de George, sospirant qui-sap-lo sobre la vanitat de les coses terrenes. Vam entrar al Cérvol, deixant al vestíbul la nostra impedimenta. George: -Bona nit. Desitjaríem tres llits, si us plau.
De sobte se'm va posar un pa a la boca del cor, em va envair el rostre una suor bascosa i grosses taques negres papallonejaren entre els meus ulls i les planes del llibre. Llavors, sospirant alcí la vista, que espargida a l'atzar an
Igual com havia vist Fridolina, fresca, somrient, amb sos bells cabells d'un ros cendrós, caient en llargues trenes damunt el seu coll blanc com la neu, el cos graciós, les mans una mica grasses i rodanxones la veu amorosa: igual com l'havia vista en el meu somni, tot just de vint anys, i ja sospirant, com totes les noies, per l'hora sortosa del casament; així vaig tornar-la a veure aleshores.
Aquí el narrador calla sospirant i tombant damunt del pit el cap pensatiu. Al mateix temps s'ou el cant lluny
Paraula Del Dia
Altres Mirant