United States or Georgia ? Vote for the TOP Country of the Week !


I amb quina braó no hi tornava llavores en Jan... amb quina fe no feia ressonar al compàs dels cops del picador, tan flonjos, els cops del càvec, tant aspres... I el dia anava passant i el marge s'anava fonent... De sobte en Jan va llençar l'eina i es va quedar parat: el marge ja no hi era... I quin de Déu de terra estesa tenia al seu davant!... quant de camp per corre!... Va semblar que els esperits se li obrien de bat a bat... I començ

De tant en tant, Sperver mirava cap endarrera amb una inquietud visible; i jo mateix no n'era pas llibert d'una certa aprensió indefinible, tot pensant en l'estranya descripció que el picador m'havia fet de la malaltia del seu senyor.

Vam abraçar-nos tendrament i Sperver, tot eixugant-se els ulls amb el revés de la , va afegir: -Coneixes Nideck? -Sens dubte... de nom. Qué hi fas, allà? -Soc primer picador del comte. -I de part de quí vens? -De la jove comtesa Odila. -... quan partim?

-Jo, monsenyor, va dir totseguit Gedeon avançant cap ell. -Jo, Sperver, el picador del comte de Nideck!... Un llampec travess

-I per què no una de diferent? digué el geperut. -Aquesta em plau! -En de més belles. -Knapwurst! va fer el picador tot alçant el vi amb un aire greu, -tinc les meves raons per a sentir la mateixa; escurça-la si vols. Diu qui sab les coses. I tu Fritz, escolta-la!

I ell tornava: -Oi, que és gran?... I vinga treballar... l'endemà, mentre al lluny es sentien més vius que mai els cops de picador de la Munda, en Jan ja el llaurava aquell camp, amunt i avall, amunt i avall, darrera una euga roja, com son pare quan ell era petit darrera l'euga blanca. L'endem

Suara mateix, altra vegada, a la galeria gran, trobo el vostre Blitz: m'ha saltat a la cama, mireu: encora hi ha les dents marcades! una cama que era nova! Brètol d'animal! -Fermar els meus gossos! Gentil negoci! digué el picador. -Els gossos fermats no valen res, es tornen massa esquerps. I després, ¿que no n'estava de fermat, Lieverlé? La pobra bèstia encara la corda al coll.

A més a més, cal dir-ho, tenia curiositat de veure de la vora aquest ésser estrany; així és que a penes el picador havia desaparegut en la tenebror del congost, jo ja m'enfilava pel senderó de la caverna. Allí m'esperava un rar espectacle.

-Teresa... soc jo, obre... Teresa! feu la veu d'en Magí en la solitud de la nit. -En Magí! Déu del cel! en Magí- va exclamar aterrada, recalcant-se a les parets. -Teresa! i tornava a ressonar el picador de la porta en la buidor del molí. -Obre!

Al fondre's la seva veu, els cops de picador seguien all