United States or Samoa ? Vote for the TOP Country of the Week !
Seutes crida Xenofont i li comunica aquestes propostes, afegint que no es compromet a res, si Xenofont vol pendre revenja d'aquell atac. Xenofont respon: -Jo, per mi, considero avui una satisfacció suficient si de lliures esdevenen esclaus. Amb tot, aconsella a Seutes de pendre en endavant per ostatges els qui estan en condicions de fer mal, i deixar els vells a casa d'ells.
-La senyoreta Odila et vol parlar- va dir tot decantant-se a la meva orella. -La senyoreta Odila!... no estaria pas malalta?
Un garbuix indecent, és això: vet aquí el que sabeu fer. ¿No podíeu haver rotllat aquesta corda una mica més bé, ximplet? va grunyint. Lluita com un salvatge. Després de posar-la ben plana, comença de voltar entorn de la corda, mirant si pot trobar-ne un dels caps. No res menys, aquell que l'ha rotllada pensa que qui té la culpa de l'embolic és el mateix home que vol desfer-la.
-Perdoni, senyor... ¿Vol dir que aquest noi se pot casar? -Casar? -féu el metge amb un pam d'ulls. I ara! Qui pensa en aquests disbarats? -Es que es tenen paraula amb la meva filla... -Alabat sia Déu! ¿No veieu que est
-Què voleu dir? -Un misteri plana damunt la vostra família, senyora; aquest misteri cal penetrar-lo per molt que costi; cal apoderar-se de la Pesta Negra, saber qui és, què vol, d'on ve!... -Oh- féu ella tot agitant el cap, -és impossible... -Qui sab, senyora? Potser la Providència em dava una missió, quan suggerí a Sperver la idea de venir a cercar-me a Friburg.
Huck i jo no en som pas, de criaturetes ploraneres. Aquí ens estarem: veritat, Huck? Que se'n vagi, si vol. Em penso que sense ell podem anar tirant, ça com lla.
Glossant les paraules del bon lladre a Jesucrist, deia: -Recordeu-vos, mossèn Joan, de mi, quan arribeu al Paradís. Aquella íntima commoció que, com corrent elèctrica, feia vibrar les cordes de son sentiment a la contemplació de la naturalesa; aquelles intuïcions estètiques que sa ànima somniadora copsava al vol en tots moments, no les hauria pas mai sospitades a l'espona del llit d'un moribond.
-Oh, és a pagès, avui, la mare!... -Vaja, doncs, bona minyona... I va tombar pel carrer de Dalt. Davant de câl Lari es va tenir de parar. L'hereu enganxava l'euga i amb les mosques no volia estar quieta... -Xo... o... o!... malitsiga les mosques!... -I doncs, que no vol estar quieta?... -Ca... aquestes recondemnades de mosques, que senten canvi de temps!
Arran arran del migdia, tot el llogarret fou sobtadament galvanitzat per les noves esgarrifoses. Sense necessitat del telègraf, en aquell temps encara no somniat, la història vol
Encara que el professor li fos simpàtic i trobés un especial gust a fer-lo confident del seu migrat sentimentalisme, no podia oblidar, Paulina, la condició una mica inferior d'en Melrosada, el prestigi que ella es pensava tenir dins la família Buxareu, la seva posició social i les seves relacions: ella no podia ser altra cosa que una protectora, una amiga si es vol, d'en Melrosada.
Paraula Del Dia
Altres Mirant