United States or Tajikistan ? Vote for the TOP Country of the Week !
L'aspirant a llogater . -Sí, senyor. L'amo de casa . -Ah! ah! El senyor és el qui vol llogar el terç pis. Tanqueu la porta. L'aspirant a llogater (espantat) . -No voldria pas causar-li molèstia... Si est
Aixi és que, mig alegrant-se de l'ocasió que se li presentava per a sortir de dubtes, el seguí amb pas ferm, entrant a l'estudi quan ja aquell s'asseia a la poltrona i començava a regirar llibres i tinters, tot carraspejant, sonant-se i pipant el cigarro, tal com un home que vol donar més gravetat a una sentada que no sap per on començar-la. Per fi, asseguda la noia al seu costat, començà: -Poc més d'un any fa, filla meva, que en aquest mateix lloc vàrem parlar d'un assumpte que va portar-me un gros enfado... enfado que dugué molta cua, perquè ajud
-Però ¿què vol que en faci, si aquest metàlic est
Súzel va enrojolar-se tota de plaer. -Oh! el senyor Kobus vol riure's de mi! -No, Súzel! aquests bunyols són deliciosos. ¿Com els has fet? Vejam. -Oh! senyor Kobus! No és cosa difícil. He posat... Però, si voleu, us ho escriuré: podríeu oblidar-ho. -Com! Sap escriure, Christel? -Porta tots els comptes de la masia de dos anys ençà- digué el vell anabaptista. -Diable, diable!
Les senyores de la casa passen totes atrafegades. L'una porta uns draps fins; l'altra se'n duu el vas i la cullera. -No s'ofereix pas res? -Si som bones per alguna cosa... -No, gràcies. -És que ja ho saben: de dia, de nit, a qualsevol hora... Escolti, en aquest món... -Ja ho sé; jo els ho agraeixo. -Miri: si no ens ajudavem els uns als altres... vol dir que... -I què tal? que no parla?
Després, sense atrevir-se a alçar el cap, va dir: -Me sembla que veieu ses coses més negres que no són. No, s'avi Mundet no tenia cap intenció de ficar-se per res amb nosatros: hai sigut jo, qui li ha demanat consell. I, per haver-me'l donat a sa seua manera d'entendre, no mereix pas cap mala cara, sinó moltes de gràcies. I això no vol dir que l'haguem de pendre, es consell.
Però... ¿i si s'acontenta amb apallissar-nos i no ens vol engarjolar? No era cosa de passar la nit barallant-nos amb la policia: majorment quan no desitjàvem ésser gratificats amb sis mesos de presó per fer les coses massa bé. Provàrem de reconèixer la quarta illa, en mig de la fosca i la desesperança que ens aclaparava; però sense l'èxit més petit.
A més em manca dir al jueu Schmoule que ha de venir a cercar els bous si no vol pagar-ne el nodriment. -Ah! són venuts, els bous? -Sí, senyor Kobus: per tres cents cinquanta florins. -És un bon preu. Però entra, Súzel: no has de fer compliments. -Oh! no n'he fet cap. -Sí, sí... en fas: prou que ho veig. Altrament hauries entrat tot seguit. Vina: seu aquí.
¡Per l'amor de Déu, Pasqualet, no sigui tan innocent! ¿Com vol que no es faci la melindrosa, si en la resistència li va el triomf? ¡La saben molt llarga, aquestes santetes camperoles! Amb la seva virtut inexpugnable mantenen abrandat el desig del sitiador i no s'entreguen fins i tant que l'altre ja ho ha fet; és a dir, fins que envia per endavant a la fortalesa l'acta matrimonial... Ah! ¡Ja la voldria veure, la nostra Lucrècia, ara tan tivadeta, el dia que perdés tota esperança d'ésser la senyora Banyoles! Aleshores, com la virtut ja no podria adobar-hi res, veuria quina pressa es donaria a venir-li a oferir ella mateixa el que ara tant li fa gruar... I, si no, faci la prova: casis, i m
Home d'habituds solitàries, no solia acompanyar-se amb ningú. Sol varava i treia el gussi, sol se'l governava i sol calava i llevava els palangrons, que eren l'ormeig més usual de la seva pesca. També es dedicava a la canya llargues temporades, i ja és sabut que la canya no vol companys: sense comptar que al oncle li haurien servit de poc, perquè no s'agradava d'enraonar amb ningú.