United States or Gambia ? Vote for the TOP Country of the Week !
D'aquell dia ençà, a casa la Sisca tot eren raons entre les veïnes i parentes. El pobre hereuet no tenia pau ni repòs, totes volien breçar-lo, vestir-lo, besar-lo i donar-li el pit. Li deien el «Jesuset de ca la Sisca», i els seus peus havien rebut més besades amoroses que'ls del Jesús Infant de la sufragània de la vora.
-I de caritat que no en feia? -Ca, home, ca! -Mai per un mai? -Un cop va donar un forc de cebes a un mort de fam. -Doncs, ja tenim es cap de treure. Que portun es forc. Ets àngels vàren córrer sa terra i vàren portar es trenat de bogues, que era ja mig podrit i sense cebes, perque es mort de fam se les havia menjades. -Té -va dir es bon Jesús -aquest és es cap, que has d'allargar a sa teua mare.
Huck i jo no en som pas, de criaturetes ploraneres. Aquí ens estarem: veritat, Huck? Que se'n vagi, si vol. Em penso que sense ell podem anar tirant, ça com lla.
Els gemecs de l'home es barrejaven amb els grinyols del ca. En les profunditats del cau repercutia un trepeig violent. Àdhuc la mateixa naturalesa participava de la nostra expectació. Els pinsans emmudien en les branques, el Montseny nevat s'aguantava l'alè, el sol empal·lidia, i el cor de la terra panteixava.
-Què feu, Sureda? -Trepadella. -Que plourà, que veig que sembreu? -Ca! però com la trepadella vol ser soma i ja hi ha una mica de saó, me penso que no s'allonarà. -Mireu, vós que sou emparentat amb en Magí feu-li entendre que la Teresa no crii... tinc por dels nirvis, i si veieu quelcom digueu-m'ho. Ells, tinc por que no me'n diguin res, per amor de la dèria que tenen de fer-ho tot bé!
-Sí, vamos, sí... s'encarrega de dir el pobre senyor Vintró. -Que farem el quinto , en acabat? diu el senyor que canta les boles. -Ca!... no tindrem temps... Calli, calli! -Bueno, aquesta bola ara me la menjaré... Ja està. -Fill, no t'empassis el paper, que fa mal, surt una senyora d'edat.
Però ca... Recordo que tu em deies: -Avui la impietat abandona el camp de la filosofia i la dialèctica, per a invadir el de les ciències, d'on procura extraure els projectils per a enrunar l'edifici de la Fe.
-Bé dona, no ploreu, còm ho fariem tants a casa? Ventura que Déu de tant en tant se'n duu un a ca seu! Mossen Albert exten la mirada per aquelles immensitats plenes de pau i silenci i beneeix el terme amb el salpasser ple d'aigua beneïda.
-Jo també me n'haig d'anar... diu el nebot. -Sentin-se, senyors. -El quinto , el quinto !... Jo amaniré la taula. No hi ha remei: cada qual agafa una cadira, surt al menjador i pren lloc. El senyor que les canta, ja remena les boles dintre del bombo, té arreglats els cartrons i comença a repartir-los. Però ca!... en ma vida he vist un quinto més desgraciat.
Un ocell abandonat a si mateix fa son niu ça i lla, i aleshores no esdevenen decoratius, segons el concepte particular de decoració. Els ocells no l'haurien pas pintat d'enlloc, ni posat cap figureta de guix a prop, ni solament una bandera. Un cop acabat el niu, l'ocell segueix sa vida fora d'ell, i va llançant coses sobre l'herba: branquetes, bocins de cucs; tota mena de components que troba.
Paraula Del Dia
Altres Mirant