United States or Romania ? Vote for the TOP Country of the Week !


D'aquell dia ençà, a casa la Sisca tot eren raons entre les veïnes i parentes. El pobre hereuet no tenia pau ni repòs, totes volien breçar-lo, vestir-lo, besar-lo i donar-li el pit. Li deien el «Jesuset de ca la Sisca», i els seus peus havien rebut més besades amoroses que'ls del Jesús Infant de la sufragània de la vora.

Ara comprenia que l'escalf de vida d'aquella dona era el confort suprem de la seva existència. Afalacs d'ella, besades d'ella, tendreses i delits sensuals d'ella, plaers mil voltes menyspreats ¡quina passió i quina recança li causaven en considerar-los fruïts d'altri! Perquè, , altres els havien fruïts, n'estava segur. Els indicis parlaven.

Per això quan fa anys, plora tot el dia, i es cobreix de roses, perquè quan toca l'hora del seu naixement les batallades no panseixin son rostre de setí rosat. Elsa, la dona encís, és sempre voltada d'amors que no vol escoltar; por que les besades li apaguin la frescor, por que un sospir pregon li despentini el cap, por que una abraçada li desllorigui el cos!

És nit fosca quan hi arriba. Els reflectors de l'automòbil enlluernen la gent que espera a la plaça fi del viatge. Hi ha cridadissa, salutacions, besades, estretes de . Al capdavall d'una estona de recerca es troba davant de l'Adelaida i de la seva cunyada. La primera absència es finida: l'unitat matrimonial es ref

La masovera tracta de deixondir el seu fillet. L'acarona, el cobreix de besades, mostrant-li la rosquilla, que ella duia del mercat amb tanta il·lusió, imaginant-se que la rebria amb alegrois i ballmanetes. El nen esguarda la llaminadura un instant, de rellisquentes; la pren sense delit i la reté amb indiferència. S'ofega la masovera. Surt a fora.

La tia Polly, Mary i els Harpers es precipitaren damunt els infants recobrats, els ofegaren a besades, i expandiren accions de gràcies a dolls, mentre el pobre Huck romania avergonyit i inconfortable. sense saber exactament què li pertocava fer o còm podia amagar-se de tantes mirades malacollidores. Vacil·là, i anava a fer-se escàpol; però Tom l'agaf

El seu amic tenia raó; l'amor és massa gran i la vida massa curta per no fer les coses com un cavaller. ¡En Martí volia una dona que sentís l'estimació com una devoció, que fes de la casa un temple on per oracions florissin els somriures, on il·luminessin les claredats de les mirades amoroses i per música solemnial s'hi sentissin els murmuris de les besades!