United States or Saudi Arabia ? Vote for the TOP Country of the Week !
I l'artista? Aquest rai. Va ésser un baríton carregat de criatures, que vivia de «bolos» i de funerals d'upa; la senyora Tereseta el va contractar, senzillament, per vint-i-cinc pessetes i els drets d'endur-se'n les pastes sobreres per a la família; però amb la condició de cantar fins que ella digués prou. Va encarregar-li a ell mateix que es portés pianista, i que procurés, sobretot, que l'acompanyant no fos una ànima freda, sinó que tustés enèrgicament les tecles, perquè algunes de les persones de les que havien d'assistir a la vetllada -va dir la senyora Tereseta- reunien les dues curioses peculiaritats d'ésser una mica sordes i dalir-se pels acompanyaments. -I vostè, no les planyi, tampoc, les seves facultats. Canti com en un teatre espaiós o com en un funeral dels grassos. El baríton, que era entusiasta de Puccini, pens
Si més detalls us falten per conèixer-la, preneu-vos la pena d'escoltar el següent diàleg: -Digues, Tereseta: ¿per què no vas venir ahir? ¿I com volia que vingués, amb aquella pluja? Què volia que portés fang? -Tindries de tenir repuesto fet per aquests casos. Bona falta em vas fer.
El jove pastor obria els ulls com un orb que sobtadament hi pogués veure, i mirava la Tereseta que coneixia de petita i la trobava diferent de sempre, bella, escotorida i falaguera! ¡I en mirar-la, sentia una mena de por que ella ho veiés que la mirava embadalit! ¡I vingué un instant en què la noia va mirar En Joanín i ell va abaixar els ulls confós i avergonyit!
La senyora Tereseta, amb els badius ben oberts, inhalava joia. Sembla inversemblant, però el fet és que ella trobava que aquella vetllada era un èxit. Cal reconèixer que mai s'havia trobat en cap festa d'aquella mena i que, per tant, podia tenir una idea arbitrària de la veritable essència d'un gaudi artístico-social.
Mes, quan semblava que havia arribat la fi del món, el vent amainà. La calma sobrevingué quasi de cop. S'oïa, encara, com un gran chor de xantres que psalmodiaven muntanya amunt. Els porticons de la cambra de la Tereseta traspuaven claror diürna. Un gall cantava en la pallissa.
-Joanín, no hi vagis demà! féu suplicant la Tereseta.
Cap a la matinada la Tereseta torn
Tots creuen fer-hi algun negoci, i, mentrestant, qui fa el negoci és ell. -Que no ho sap, Tereseta? Dissabte es va casar el senyor Tano. -No pot ser; ell viu apartat de la dona, però no és viudo. -És viudo, senyora, és viudo. -Encara no fa vuit dies que he vist an ella. -Doncs encara no en fa set que és enterrada. Se va casar amb llicència closa. -Potser amb la Munda? ¡Quin desvergonyiment!
En aquests consells la Tereseta hi pos
Fóra un bella llàstima ara tot justament que té la Tereseta al pensament, al cor i a l'ànima, que per una cacera es veiés privat de sentir altra volta aquella veu que com un rajolí de moixaines li entrava pit endins i li amorosia els neguits com un bàlsam guaridor.
Paraula Del Dia
Altres Mirant