United States or Kuwait ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Ah! et reconec- va dir l'homenic. -... ... ets ben tu... Quan parles sembla que vagis a engolir-te la gent de viu en viu. La porta va obrir-se, i el gnom, tot aixecant la seva llinterna envers mi, amb una ganyota estranya, va saludar-me amb un: Wilkom, her docter (benvingut siau, senyor doctor), que semblava voler dir: -Un altre més que se n'anir

-Joanín, no hi vagis demà! féu suplicant la Tereseta.

El parent d'En Pepaito no havia escrit a En Pepaito que anava a Barcelona. -Així, si no em fa bona cara me n'aniré a la fonda- pensava. Però ja en aquell punt de son viatge, ai, s'ajuntava a la malaurança de la fam la de dubtar quina fóra la millor conducta a seguir. -Potser que no vagis a casa En Pepaito. Ja ser

-Mira, Tecla: no vull que vagis més al mercat; vas molt cansada i primer ets tu i el bordegàs- deia l'Andreu amorosament. -, doncs; de què menjareu? exclamava la Bel tota rancuniosa i engelosida -tot va tan ! en bona fe... aniràs a vendre, perquè jo ho mano! -Dôs no hi anir

Manta vegada vaig reparar que em llançava una ràpida llambregada per assegurar-se que jo estava en guàrdia. Alçada la llosa, va posar-se a cavar amb la rapidesa d'un gos gratant la terra. La suor li rajava esquena avall. Una vegada va aturar-se, tot dient: -Aquest soterrani és meu. No vull anar més enllà. Cal que te'n vagis.

-Amb tot- diu -et demana que hi vagis, a condició que t'embarquis amb ell. Xenofont pren comiat dels soldats, i entra a Bizanci amb Cleandre.

Jo estic disposat a exprèmel fins a l'últim escut per que tu ten vagis ben equipat a Belmont, vora la bella Porcia. Vés, cerca, jo cercaré per la meva part, y estic segur que trauré diners de la confiança o de la simpatia que inspiro. PORCIA Me pots ben creure, Nerissa, el meu esser breu est

Fritz havia perdut la partida; Hâan tustant-li l'espatlla, digué, tot joiós: -En saps la prima, Kobus, en saps la prima! Només cal que una altra vegada vagis amb compte a no enfonsar el cel, per la banda de Landau. S'assegueren, aleshores, en mànegues de camisa, al volt de la tauleta rovellada. Es posaren a la tasca.

-, senyor Kobus. -Espera. Cal que vagis també a casa de David, el vell rabí, i que li diguis que l'espero, pels volts de la una, a pendre cafè. I ara cuita! El brivall baix