United States or Afghanistan ? Vote for the TOP Country of the Week !
Si en un moment de joia maternal, la Tecla sentia que el somriure li amarava els llavis, freturosos de petonejar el seu fill, la Bel restava davant i com qui fa una exclamació en la solitud deia: ¡Ai senyor, quin filló tant xamós... pobric!... ¡i de pensar que haur
Un cop l'Andreu fou lluny, la Bel va alçar la m
-Sabeu què té, Bel, el vostre nét? cucs... poseu-li un pegat al malic. -Això és la ferramenta, dona! Cada comare li deia la seva i l'àvia entre provatures anava passant, passant, i l'infant s'anava neulint. L'Andreu se'l mirava amb fredor. ¡Aquest vailet de tant estar amb vós fins té la cara de vell! ¡li haveu encomanat les ravineres!
Petit! petit! marruech! marruech? comensá á dir lo frare acostantse á la boca del forn. Petit! petit!..... Sentiu ja 'm respont. En efecte dins del forn un bel carinyòs y seguit responia á la veu del sant.
I vingué la joia de la maternitat. Un noi vermell i rodanxó que l'Andreu mirava embadalit, tot donant-se compte que els nadons respiraven, tosien, feien eixabuiros davant del sol i badallaven. ¡Ell que jamai havia mirat cap criatura i trobava més bonics els cadells! L'alegria va entrar en aquella casa aposentada entre les terres com un castell dominador de tota la contrada. De tant en tant, com les temors llunyanes d'una tempestat, naixia una discussió entre la Bel i l'Andreu, però la Tecla tot seguit esbandia la renyina congriada, que es fonia com un borralló damunt una m
L'Andreu s'havia casat amb la Tecla estimant-se de debò i a desgrat de la Bel, la mare de la Tecla, que era una vella ventruda i desdentegada que duia una castanya molt petita al cim del cap i una avarícia aferrada al mig del cor. Ell passava el dia als conreus atiat per la seva dona que el feia treballar amb ses paraules plenes d'encís per fer-lo ben veure de la vella ventruda.
-Mira, Tecla: no vull que vagis més al mercat; vas molt cansada i primer ets tu i el bordegàs- deia l'Andreu amorosament. -Bé, doncs; de què menjareu? exclamava la Bel tota rancuniosa i engelosida -tot va tan bé! en bona fe... aniràs a vendre, perquè jo ho mano! -Dôs no hi anir