United States or Guatemala ? Vote for the TOP Country of the Week !


Cada vegada que ve em conta una cosa o altra que va veure la nit abans. «Ara pinteu això que us dic!», fa ella, «i tindreu un bell llibre d'imatges». He fet el que ella em deia manta vesprada, i, a la meva mena, podria donar una nova versió de les Mil i una nits ; pero serien massa. Les que dono, poc son triades, però estan en l'orde que les vaig sentir.

Li posaren una manta als lloms, i (oh, el mirament per les seves entranyes somogudes!) l'amo es dispos

Manta vegada vaig reparar que em llançava una ràpida llambregada per assegurar-se que jo estava en guàrdia. Alçada la llosa, va posar-se a cavar amb la rapidesa d'un gos gratant la terra. La suor li rajava esquena avall. Una vegada va aturar-se, tot dient: -Aquest soterrani és meu. No vull anar més enllà. Cal que te'n vagis.

Aleshores, tots els que havien acudit al foc varen poder veure una llei de mal esperit que, amb la pelussera encesa i llançant fetor de socarrim, sortia enventat de la cort, botent com una pilota. Ventura que un dels veïns va tenir la pensada d'abrigar la bèstia amb una manta: sinó, potser hauria mort de la feta.

Cap d'elles no sentia tant de daler com la petita, la que havia d'esperar-se mes estona i que era tan quieta i somniosa. Manta nit s'estava vora les finestres obertes, mirant a través de l'aigua blava tota ombrívola que els peixos fuetejaven amb llurs cues i aletes. Podia veure la lluna i els estels, és ben veritat: eren d'una llum pàl·lida, però semblaven molt més grans, a través de l'aigua, del que semblen a nostres ulls. Quan veia una ombra fosca que lliscava entre ella i aquelles alimares, sabia que o era una balena que nedava damunt ella, o un vaixell carregat d'éssers humans. Estic segur que ells mai no somniaren que una bella donzelleta de la mar era all

Manta nit els pescadors que pescaven a l'encesa tot parlant de les belles empreses del jove príncep; I ella es sentia ben joiosa de pensar que li havia salvat la vida quan se l'enduien les ones, mig mort; i no podia oblidar com el seu cap havia pesat fortament damunt son pit i com l'havia besat apassionadament.

Manta vegada la imaginació li fugia vers una constel·lació de somnis irrealitzables; però per subtil privilegi assistia a l'esclat de sos propis anhels com a un espectacle impersonal. En retornava tranquil i enlluernat, com si vingués d'una aviada de coloms en dia de sol.

En mig d'aquest hi descollava el Cerdà, amb sou aire petulant, vestit de gorra de pell, gec pelut, calces amples i la manta ratllada, caient-li a grans plecs del muscle esquerre. Duia a l'espatlla una tercerola. En Montbrió no abandon

Era temptat d'agafar la manta d'una revolada i fugir en senyal de protesta. No es movia, per això. Espiava els nous vinguts i llurs maniobres.