United States or Curaçao ? Vote for the TOP Country of the Week !


Oh! Amb quín afany s'ho escoltava la germana més petita! I quan, d'allò més tard del vespre, va estar-se a la finestra oberta i va mirar en l'aire, a través de l'aigua foscament blava, pens

De dies hi ha hagut la gran visita, s'han rebut targetes de coneguts peresosos, s'ha fet un bon dinar... Però al vespre és l'hora ja senyalada per celebrar la diada. Tots els que han anat de dies a donar-los bons al senyor Vintró i al seu noi, han rebut la mateixa invitació. -Vinguin al vespre, que els farem dejunar amb una mica de xacolata. -Ca! gràcies!... -Com, gràcies?

I el municipi alemany proveiria les aigües de canonades de zinc i obis de fusta i una escala de cargol, i les ensenyaria a baixar com pertoca a l'estil alemany. N'és ben , de polida, aquesta Alemanya! Vàrem arribar a Dresde en dimecres al vespre, i hi romanguérem fins passat el diumenge. Comptant amb tota mena de consideracions, Dresde és la ciutat més atractívola d'Alemanya.

George vingué dimarts al vespre i pos

Aquell vespre vàrem dormir a Barr, una agradosa ciutat petita, situada en el camí de St. Ottilienberg, que no és altra cosa que un interessant convent antic entre muntanyes, on els monjos serveixen un hom, i després li passen el compte.

Tot això era submergit en aquella bella tinta bruna d'ambre fumat que descansa la vista, i de la qual els vells mestres flamencs se n'han dut el secret. ¿Vau sortir, doncs, ahir al vespre, senyor doctor? em digué Knapwurst, quan estiguérem còmodament instal·lats, ell davant el seu volum, i jo davant la canonada de l'estufa.

A l'estiu, dematí i vespre, es va al passeig de Gràcia. Per anar al numerosos poblets dels voltants, s'aprofita, sempre que es pot, la proporció de passar pel passeig de Gràcia. A tot foraster se li pregunta: ¿Ja ha vist el passeig de Gràcia? L'animació del passeig de Gràcia, a l'estiu, comença amb el dia.

Més d'un vespre, més d'un matí, munt

Dos o tres dies després, un vespre, al Casino, hom parlava, per atzar, del temps de la vellura.

Els obrers partiren, doncs, amb l'aixada i la pala a l'espatlla; i Fritz, aquell mateix vespre, a l'hora de sopar, declar