United States or Eritrea ? Vote for the TOP Country of the Week !


Pobre Jeroni! Li semblava que el vespre li feia l'ullet malignament, com dient-li: «Eh, que tal? Com te va el nou estat? Ser

A casa en vàrem comprar de baratos abans d'ahir, i ahir vàrem tenir un disgust de mort, perquè al vespre ja s'havien tornat negres. Una que passa sent les últimes paraules, es gira plena de llàstima a les interlocutores, apreta el pas, i se'n va a casa dient: -Disgust de mort?

Al vespre, la mestra mateixa l'acompany

-Què em dirà, santa cristiana? ¡Ai, Déu la faci bona!... Miri: ahir vespre vaig voler comprar un pagellet, petit com... què li diré jo, ara? Calli... un quart d'una! Però, Senyor, com passa el temps... Me'n vaig, Anem, vingui'm a veure. Estigui boneta. Recados. -Anem, doncs... -Vingui un vespre, que riurem. ¡Tenim un esquirol! -Què mana? -Que tenim un esquirol! Passi-ho . ¡Li agradarà.

Era la Lluna, la vella, l'estimada Lluna, sense cap trasmudança, i amb el mateix posat, ben , que solia tenir quan em sotjava a través d'els salzes en els aiguamolls. Vaig tirar-li un bes, i ella resplendí de dret fins la meva cambra i em prometé d'entrar cada vespre que sortís de casa. Aquesta promesa l'ha complerta, ben fidelment, i és només una llàstima que s'hi estigui tan poca estona.

Ella el veié més d'un vespre com navegava pels voltants en son bell vaixell, amb banderes voleiadisses i música sonadora. Ella solia sotjar entre la verdor dels joncs; i si s'esqueia que el vent s'apoderés de son llarg vel argentat, i algú el veia, només pensava que era un cigne que agitava les ales.

És ja vespre quan, una criada, que acaba de preguntar a un senyor quin és el carrer de la Llibreteria, travessa la plaça de Sant Jaume. Aquesta criada porta en una m

El cel s'havia ennuvolat del tot en poca estona, i sovint s'hi esbombava el tro, fent retrunyir l'encontrada. El dia s'havia enfosquit tant i tant, que semblava que fóssim cap al vespre.

I lo cert és que avui tot Barcelona acut a la Plaça Real al vespre, i fins hi ha sèries disputes sobre si el cornetí o el butzen han donat una nota fora de to.

-Molt ! exclamà, tot empipat. -Apa! Vinga el clau altra vegada! I tots ens veiérem obligats a posar-nos de quatre grapes per cercar-lo, mentre l'oncle, que romania dret sobre l'escala, grunyint, preguntava si era cosa d'haver-se d'estar amb aquella posició tot el vespre. A la fi, el clau fou retrobat, però el martell s'havia perdut. -On és, el martell? ¿Què n'hauré fet, del martell, gran Déu?