United States or Indonesia ? Vote for the TOP Country of the Week !


A l'una banda exhibeixen la ignocent malícia d' En Pere Pau ; al costat repeteixen les rialleres Pitarrades ; al davant fan el gasto Don Simon , o altres semblants; més amunt L'Elíxir o Le Prigioni , i tot això dura fins a les onze o dos quarts de dotze, hora a on se solen trobar reunits en el Passeig la major part de còmics i espectadors i passejants, tips de musica a no poder més, i encara, abans de sortir del passeig, troben una colla de ceguets que ha passat el vespre allí tocant sempre, amb un plat de llauna a terra per a recollir les caritats.

Era ella, era Berta, serenament recolzada en la barana. -On vas? li digué. -Tampoc vols dormir? -No. No puc. He sentit com obries el balcó, i he vingut a veure què et passava. -No res. Gairebé cada vespre surto una estona a orejar-me. M'agrada.

-Desitjo que comparegui aquí aquest vespre a cantar per a mi- digué l'emperador. -Tot el món sap les coses que em pertanyen, i jo no en res! -Fins ara mai no havia sentit que se'n fes esment- digué el cavaller de servei. -El cercaré i el trobaré!

¡El que és Mrs. Gipping, me n'ha feta una de ben crespa! es digué George, pensant dir-li alguna cosa en retornar al vespre. Salt

De primer antuvi, la solitud que regnava per aquells voltants, aclarits feblement per les darreres lluïssors del dia i animats tan sols per la remor de l'aigua que davallava pel córrec i la que eixia de la font, li féu sentir cert esfereïment. Però, capficada per les ganes de reveure en Biel, va recobrar ben aviat el coratge, i va seguir avall per sobre el ribàs, desafiant les foscors del vespre.

L'ataconador del portal a les vuit del dematí. -Ja torna a passar aquell minyó de la del segon pis. La criada del davant, a les nou . -Ja passa. El camàlic de la cantonada, a las deu . -Volta'l! Els xicots d'estudi, a les onze . ¡Sempre trobem aquest senyor! La mare, guaitant pels vidres, a les dotze. -Avui ja ha passat cinc vegades. Aquest vespre li preguntaré per què ve.

Avui que a casa del senyor Vintró no hi ha quinto . Aquella tertulieta de cada vespre, que dóna tant de gust, est

Dos dies després dels funerals, havent sopat, l'Angelina digué al seu germà: -Per què no surts o te'n vas a passar una estona a l'Ateneu? Estava ben pensat, això: abans de casar-se hi anava cada vespre. Es pos

-No m'entén? Hauré d'anomenar les coses pel seu nom. Vull dir que d'un mes ençà, matí, tarda i vespre, vostè m'est

-Pot canviar al vespre- digué el capità, més esperançat. -De totes maneres no és violent, i el vaixell cavalca . El capit