United States or Iraq ? Vote for the TOP Country of the Week !


Això era enraonar. Al cap de poca estona tots dos començaren a fer badalls, i Joe l'Indi va dir: -M'estic morint de son! Us toca a vós de vetllar. Es cargol

Fins que es casés, tenia els diumenges lliures, puix la mare se li cuidava del dinar perquè ella pogués enraonar amb son promès. I aquell dia, tot enraonant, ella es ventava amb el davantal, i a cada cop de corn, l'hereu sentia un escampament de flaire que no havia sentit mai encara; i mir

Perquè allò que el ferrer hagués arribat a enraonar amb ell, era un bon senyal. ¡Pas poc, que ho era! Amb tot, el que el tenia més satisfet era el bon resultat de la seva visita al comte, perquè comprenia que d'allí en podia arrencar la ruta que el dugués al benestar.

Ves, són unes bandes soliues, de més mal tirat que no pas la gent morta. La gent morta podria enraonar, potser; però no vénen lliscant-vos al voltant, dins una mortalla, quan no us en adoneu, i sotjant damunt l'espatlla tot d'un plegat, i esmolant les dents com ho fa una fantasma. No podria comportar-la una cosa així, Tom: ningú s'hi veuria amb cor.

En Gorgals comprengué que no era al mig de la plaça on calia enraonar de certes coses. Recul

El treball d'un antic company de la ribera del riu, amb qui vaig enraonar una vegada, l'obliga d'aixecar-se cada matí mitja hora abans de la marea alta, i em va dir que ni una sola vegada va restar dormint ni un minut de més. Darrerament mai no va passar cap ànsia per l'hora que pogués pujar la marea.

Generalment, d'aquests escrupolons de diàleg, mai se'n pot treure res en clar; però com ara les coses succeeixen de diversa manera que en el temps normal, veig que en la major part dels que un tot passant sent enraonar, predomina la idea de l'any vinent. Sempre sento: -Oh, l'any vinent ser

Passat algun temps, una nit, després d'una llarga passejada a cavall i un àpat d'allò més satisfactori, començàrem a enraonar, donant-li un bon cigar; i, retraient les coses des de llur començ, li contàrem l'estratagema que haviem ordit pel seu . ¿Quantes còpies de l'estàtua dieu que vam veure? pregunt

»Com que per que escorcollo no puc descobrir que tu hagis provat de fer-nos cap mal, i jo clar i net que el que és nosaltres no pensem tampoc en res semblant, m'he decidit a venir a enraonar amb tu a fi que, si podem, esvaíssim aquesta desconfiança mútua.

No estava per emmetzinar la meva vida sense to ni so. I ara! Vaig sopar amb una gana endiastrada, vaig enraonar despreocupadament de l'aurora boreal i de la guerra, vaig riure... Qualsevol cosa em duia la rialla als llavis. I la gent de casa també reien amb una facilitat i un delit inacostumats. Segurament es sentien alleujats de males cabòries com jo mateix.