Vietnam o Thailand? Vota pel TOP Country de la setmana!
Vols escriure més ràpid? Practica amb un typing test o diverteix-te amb typing games!
Actualitzat: 22 d’octubre del 2026
Dos testimonis de la confiança de Gorgals firmaven per en Bóta, i en Bóta restava ignorant de tot el que legalment li comunicava en Gorgals. I cantin papers i mentin barbes. Així es don
L'atzar, més sovint del que hauria desitjat en Gorgals, els posava a curta distància. En Bóta, en atalaiar el jutge, s'enfutismava com una salvatgina acorralada. En públic en Bóta es limitava a vocalitzar amb sordina la seva cançó horripilant. El jutge, però, l'entenia sols en veure el moviment dels llavis i la contracció dels punys.
L'estrella del jutge començava a eclipsar-se. En el poble no s'enraonava d'altra cosa que del contratemps de l'infal·lible Gorgals. Com tres i dos fan cinc, hagué d'amollar la noia. Era el primer cop que un home de lleis vilat
Després, així que el jutge hagué embarcat na Mercè i una monja que l'havia anada a recollir, ja trotant pel camí ral, l'egua seguia rebent més homenatges. El cas era que tots els admiradors s'aturaven palplantant-se al peu de la cuneta i, com si s'haguessin conjurat, llançaven, en passar, un mateix crit per fer avinent una mateixa cosa. -Gorgals, oidà! la tens prenys!
Això, més que res, li féu perdre l'horta; i no li féu perdre el cap perquè el jutge era coquí i no disposava de més arma que la llei, i la llei no concedia pas facilitats per a dur a la forca els que llengüegen. ¡Prou se'n planyia en Gorgals! Però, a les primeres eleccions de diputats, el jutge es basquej
En Gorgals comprengué que no era al mig de la plaça on calia enraonar de certes coses. Recul