United States or Hong Kong ? Vote for the TOP Country of the Week !


Després de Cleanor, Xenofont diu: -Jo ho entenc així. Si és necessari de combatre, cal preparar-nos a combatre com més vigorosament: però si no volem sinó passar de la manera més fàcil possible, crec que cal examinar com fer-ho per rebre com menys ferides i per perdre com menys homes millor. La muntanya, pel que podem veure, s'estén a més de seixanta estadis, i no apareixen enlloc enemics que ens observin, excepte en aquest camí. Val doncs molt més provar de sorpendre d'amagat alguna posició desguarnida de la serra, i arrabassar-la guanyant per m

Els del senyor no dormien pas a la palla. Si mansament torceren de camí al veure's rebuts en so de guerra pels del poble, i s'aconsolaren d'oir la missa des de part d'all

El camí que seguien ara, ja no era de trenca-colls, sino planer com la m

El teu parlar, la teva cara, la teva figura, el teu enginy y seny, te fan cinc vegades noble... Més, calma, calma... Que l'amo no sigui el criat!... Y , què? Tant contagiosa és l'amorosa plaga? Me sembla sentir com les perfeccions d'aquest home, d'amagat de mos ulls, prenen el camí del meu cor!... Y , sigili... Malvolí! MALVOLÍ Sempre al vostre servei, senyora.

-El comte de Nideck es troba en una situació anàlega- em deia; -lligams inconeguts de tot-hom l'uneixen evidentment a la Pesta Negre. Qui sab? Aquesta dona ha estat jove... devia haver estat bella. I la meva imaginació, un cop aventurada per aquest camí, conjuminava tota una novel·la, però tenia esment de no dir-ne res a ningú.

A cada revolta veien la Torre-guillera més petita i més llunyana, més emboirada en la blavor del cim, mentre ells s'enfonsaven fins a arribar a un indret on més negres i rúfols es tornaven els boscos, que s'abraçaven d'un cantó a l'altre per sobre del camí, les fondalades més sobtades, tota la terra més atormentada. Eren els Boscassos.

-Corre a cercar el vell rabí Sichel, corre, digues-li que vingui tot seguit. El brivall es posava en camí, quan s'atur

De tal modo és característic aquell tros, que els capellans i els camalluents no es fan estranyar en cap carrer de Barcelona, i, posats allí a passejar, se converteixen en gent inverossímil que sembla que ha errat el camí.

El corriol no era gaire llarg, i el pagès va trescar-lo i assolí el pla en el temps de descabdellar aquests pensaments. Allí prengué un camí ral, afressat, que corria entre camps de morescos i mongeteres; i entrar-hi i perdre el sol de vista va ésser tot u: tan alta i ufanosa hi era la vegetació a banda i banda.

Una tarda, anant a costura, en Peret s'anava omplint les butxaques de cireres d'arbós que arrencava de les mates que a banda i banda del camí trobava. Cada cirera que veia li entreobria els llavis d'un somrís de satisfacció... després el feia gemegar amb les esgarrinxades que rebia a les mans per a abastar-les... però què se n'hi endonava!... Ell arrib