United States or Brunei ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Poc que ho ! respongué en Pere, mirant recelosament cap endavant... Enlloc es veia res... El camí era net, amb son pedruscall que al clar de la lluna prenia tons blavencs, amb ses roderes molt fondes... deu passes endavant la massa enorme dels Boscassos es destacava negra i rúfola, sense una remor ni un moviment. En Pere mirava, mirava, sense veure res enlloc... L'Antonet començ

I l'ombra dels Boscassos els va caure al damunt, com engolint-se'ls. L'euga don

I els vailets anaven passant per la nit, sentint com el pensament se'ls encondormia ple de la gran calma de la serena, quan de sobte varen rebre una sotragada: la euga s'havia parat i amb el coll apletat, flairava a banda i banda del camí... Arribaven als Boscassos. -Què ? féu l'Antonet tot sobressaltat; -mai aquella bèstia havia fet semblant maniobra.

A cada revolta veien la Torre-guillera més petita i més llunyana, més emboirada en la blavor del cim, mentre ells s'enfonsaven fins a arribar a un indret on més negres i rúfols es tornaven els boscos, que s'abraçaven d'un cantó a l'altre per sobre del camí, les fondalades més sobtades, tota la terra més atormentada. Eren els Boscassos.

Devia fer una mesada que havien arribat els forasters, quan una tarda, a l'entrar als Boscassos, en Pere va dir a l'Antonet: -Goita'ls, el malalt i la senyora!