United States or Palau ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Me'n vaig anar per mor de sa germana; per ell que hi haguera fet anys, jo, en aquella casa; era un bon subjecte, mai em deia res. Només el veia a les hores de menjar; això , li agradaven els bons talls. Mai eren més de dos i em daven tres duros per anar a la plaça. -Vaja! adiós , que tinc molt tard. Adiós. -Ah! escolta! ¿com és que no vas anar a ca'n Gibert, diumenge?

-I a vostè per trapacera. -Porca! -Indecenta!! -Mala dona!!! -Lladre!!!! -Tu ho ets! -Per què m'ha de trencar el respecte? Per què m'ha de dir TU? -Pst! Mariagneta! A on vas tan cremada? -Ai! No t'havia conegut. No en facis cas, que avui estic tan atolondrada que ni menos el que em faig. És el Sant de la mestressa i, com tenim convidats, tinc molta feina; amb això, adiós!

No com és que em neguitejo tant veient la teva calma; però no puc fer-hi més. Adéu. Fins que et vegi, estaré sense poder habitar . Vina aviat, que m'anyoro molt de veure't: no t'enganyo. Voldria estar enfadada amb tu, i... Ja penses en mi quan treus la petaca? Cuida't molt, no t'acaloris; procura suar. Adiós, vina aviat; per mor de Déu no t'estiguis a Barcelona. Ahir cinquanta set: ja ho .

-Oh, si te les deia totes. Adéu, adéu, adéu, adiós, adioooos!... L'home no es diverteix. Rumia, i diu: -Si molt convé, és la germana de la dispesera. Si ho sabia de cert, dem

-Ai! tens raó que no havia pensat a dir-t'ho. Saps qui és aquí? La Paula. -Quina Paula? Aquella de Puigcerdà? -I doncs? ¿que no s'ha casat amb aquell carrabiner? Sempre m'ho vaig pensar. -Ella diu que l'ha deixat an ell, però... -Macatxo! ¡Tant que la senyora m'ha encarregat que portés lluç! Deixa'm arribar a la pescateria. Adiós! -Vina'm a buscar diumenge! Bueno!

Vamos: si no véns cauré malalta. Vés ben abrigat. Adiós. P. D.-Sobretot vina aviat. Adéu. Cuida't. Adiós. -D. Nos alegrem molt de què no tingueu novetat en mig dels desastres d'aqueix Barcelona. En aquest poblet no ens hi entenem, perquè estem com les sardines al barril. Molta pols, molta calor, mosquits, i sempre pensant en vosaltres: ai què faran, si estaran bons, si això, si allò.

Escrites aqueixes ratlles, torno a agafar la ploma per a dir-te que s'acaba de declarar el còlera en el poble. No hi ha apotecari, i l'únic metge viu dues hores lluny. Vaig a fer un farcell i fujo a un altre poble: encara no a on. Ja t'escriuré el meu paradero. No tinc més que un xic d'or i ningú me'l vol canviar. Dispensa la brevetat. Adiós.

Una pastora tota plena de penjarelles retenyides s'acosta a un dels que encara van al ball per a tenir una excusa per portar guants blancs, una volta a l'any. -Ola, Jaumet! Adiós, adiós! La fila de la pastora és de poc tono. L'enguantat li fa mala cara, i només li diu: -Adéu. Ella coneix que el mortifica, i se li atura. -Què tal; encara guanyes vint-i-cinc duros?

Ai, pobra de mi! Les nou! Adiós! Adiós! -Si vols que digui alguna cosa a una mare i filla que viuen al quart pis de casa; fa tres dies que no tenen minyona i... -Ca! ca! No vull anar a cap quart pis, filla: no vui rebentar-me anant i venint de la font. -; si per cas ja et diré alguna cosa.