United States or Christmas Island ? Vote for the TOP Country of the Week !
Ja ens semblava sentir la música afalagadora dels nostres ganivets i l'alegre xerradissa aixecant-se al mig de la nit, travessant l'espai. I desitjàvem, cada vegada més, la realització d'aquest somni.
En Mateu Llistosella, com a narrador, era d'una subespècie que sol trobar-se més freqüentment entre els recitadors d'acudits i gràcies: era d'aquells narradors que bisen per sistema, és a dir, que, en haver pronunciat el mot final de la narració, la reprenen de cap a peus, sens dubte creient que dir les coses una sola vegada és un procediment massa alat i escassament mnemotècnic.
Jo he estat sempre un home d'una gran timidesa: potser li diré que més d'una vegada aquesta timidesa m'ha fet quedar en ridícul. Com vostè comprèn, amb aquest defecte no he tingut mai un èxit decidit entre les dones. Més li diré: quan era jovenet, les dones em feien una mena de por. Era un noi sorrut: d'aquests que no riuen ni es diverteixen.
SEBASTIÀ. Si no voleu desfer lo que haveu fet, és a dir, si no voleu matar a qui haveu salvat, no insistiu. Adéu, una vegada per totes; el meu cor est
Seutes fa dur tres cobles de mules, perquè no n'hi havia més, alguns altres de bous; envia a cridar Xenofont i l'invita a pendre per ell el que vulgui i a distribuir la resta entre els generals i capitans. Xenofont respon: -Jo m'acontento de tenir la meva part una altra vegada; ofereix-los a aquests generals i capitans que t'han acompanyat amb mi.
Una vegada va somiar, fins i tot, que ell era a una prada molt bella, i que una fada li dava una marguerida, dient-li que hi trobaria el secret del seu amorós destí. Florenci es pos
Fritz ja no l'escoltava; corria envers la porta, i David el seguia, tot content de la seva ardor. Cinc o sis treballadors de brusa, amb el capell de palla posat, estaven per tornar a la tasca. Els uns duien altra vegada els bous sota el jou guarnit de fulles. Els altres, amb la forca o el rastell a l'espatlla, miraven: -Bon dia, senyor Kobus!
Els meus companys i jo dèiem: escriurem articles de teatres, de modes, de costums catalanes i sobretot barcelonines i havem anat a raure a còlera i a difunts, com si la mort fos comèdia, com si el tenir rampes hagués sigut moda alguna vegada i com si fos costum catalana l'anar a passejar en cotxe ficat dins d'una caixa llargaruda.
Passat Sant Antoni de la Vall, prenien per la carretera i altra vegada es tornaven a trobar en mig de la naturalesa, però una naturalesa d'una faisó també diferent. La petja de la carretera, la pulcritut de son traçat, on s'hi veia aquell esperit llunyà, que més enll
Havia vingut a parar a un dels indrets més fèrtils i ben regats de la rodalia de Figueres, i n'hagué tan bell encant que quasi es va distreure de les seves cabòries i neguits. S'aturava bocabadat a cada pas, es girava d'una banda a l'altra i no es cansava d'exclamar de cor, i àdhuc de boca i tot alguna vegada: -Fitre, quins blatars de moresc! Refitre, quines fesoleres d'aspra!
Paraula Del Dia
Altres Mirant