United States or Morocco ? Vote for the TOP Country of the Week !


El vell prometé secret una vegada més, i digué: -Còm és que seguíreu els dos subjectes, minyó? Tenien cares de sospitosos?

En Melrosada estava encisat amb la vídua, però cada vegada s'anava posant més trist; la veia tan lluny, tan lluny! Per un moment s'imaginava les coses més absurdes i més doloroses. Pensava que, si per un miracle del cel s'arribés a casar amb ella, quan el veuria en samarreta apretaria a córrer; era impossible que aquella dona pogués estimar-lo.

No us descoratgeu, Tom: ja en sortireu... I, un cop n'hagueu sortit, us donaré quelcom d'allò més bonic! Ah! així: això és un bon minyó! -Molt ! I quína cosa és, Mary? Digueu-me quína cosa és. -Deixeu-ho córrer, Tom. Ja sabeu que si dic que és bonic, és bonic. -Oi, Mary. Molt : m'hi aferrussaré altra vegada.

I tanmateix el senyor Furbach, potser per primera vegada, hi trob

Encara que fessis «-Ah, ah, ,ah!... eh, eh, eh!... ih, ih, ihfins a la fi dels segles, això demostraria gaire cosa: veritat? Només que volguessis raonar una sola vegada amb mi, com t'esclafaria! Però rius, obres la bocassa: «-Ah, ah, ahton nas s'estén damunt les teves galtes com una taca d'oli, i et penses haver-me vençut. No és això, Kobus: no és d'aquesta manera que es discuteix.

No mes 'us dono per penitencia que, cada vegada que 'l diable 'us tenti á fer un crim, vos recordéu d' aquestas solas paraulas: «Lo que no vullas pera tu no 'u vullas pera ningúJa veyeu si es senzilla. Lo lladre se n' aná mig rihent de lo que li havia dit lo confès y torná á son cau com si tal cosa. No passaren gayres dias sens que sa partida no tinguès ocasiò de practicar son criminal ofici.

Avui passa el mateix: aquest cap de senglar cuinat amb vi blanc fe bellíssima cara, i aquesta sopa de crancs escampa un delitós perfum. Veritat, Fritz? -Ben cert. -Doncs ! va continuar Sperver, -ja que això és així, ara ompliràs els nostres vasos. Vui enlairar-te cada vegada més, perquè t'ho mereixes!

Agradar-nos tant les campanes, estar-hi tan familiaritzats, i, amb tot i això, una vegada que volem fer la francesilla de fer-ne una de grossa, no poder-ne eixir de cap manera. La primera no va servir perquè no era bona. La segona perquè era xica. La tercera perquè era esquerdada. La quarta perquè no tenia nanses. Quina humiliació!

Però escolta: pagaràs interès, aquesta vegada: el cinc per cent. Tos manlleus em plau que siguin sense interès; però els dels altres... -Oh! Déu meu! Qui et diu el contrari! féu David. -Mentre aquestes pobres criatures siguin felices... El pare ja em tornar

Des del balcó l'ensenya als veïns; el fa tastar al sogre o a la cunyada que l'han anat a veure i cada vegada que passa a prop de la galleda, l'aixeca, se l'acosta carinyosament al nas, i quasi s'alegraria que el noi n'hi fes alguna, perquè per càstig el deixaria sense postres i li tocaria a ell una tallada més. ¡Vés de quina manera més impensada es pot endurir un cor paternal!