United States or Bangladesh ? Vote for the TOP Country of the Week !


-A la plana, a Hackmatt, a Mittelbronn, a Lixheim, tot és país protestant, tot gent rica, ben establerta, belles cases, bon vi, bona taula, bon llit. Estarem com a cal sogre, els cinc primers dies; cap dificultat per al cobrament. El diner per al rei ja est

Tal argument, al sogre d'en Víctor no li feia cap efecte; perquè ell, encara que complia perquè no fos dit, les obligacions del cristi

-Mireu, Patllari, aquesta nafra... l'he feta llepar pel goç, li he posat greix de serp, oli de llargandaix i no em passa! ¿què hi farieu? -Vos, Patllari... jo pla soc perduda! Quan a un se li comença de girar la garba!... Mireu, ara el sogre s'ha ferit i tot el sant dia demana... ¿no teniu un remei perque no mengi tant?

Abans ha hagut de donar les sopes al menut, l'esmorzar al Zidro, la perolada als garrins, un braçat de meuca a les vaques i una untura d'oli de llangardaix al costellam del sogre, qui s'imaginava tenir una pulmonia. A més s'és clenxinada.

-Ah! Lo que és jo, tampoc m'hi he volgut ficar, per això mateix que vostè diu. Però l'altra tarda, la veritat, no me'n vaig saber estar, i li vaig tirar dues o tres indirectes a la seva dona. «-Escolti: el meu sogre va morir de lo mateix; la matonera de la cantonada de ca els pares també ho va tenirUna no és cap bèstia, i em sembla que hi pot entendre una miqueta.

Ens hi posàrem com a cal sogre, amb tota comoditat. Els nostres peus se torraven sobre la cendra calenta, i la flama, aixecant belles xeres, ens acaronova de tant en tant amb llur escalf agradós. En Lluís seia a la meva esquerra i en Xaneta a l'altre costat.

El jurat, la família, el sogre, els nuvis i totes les persones interessades en l'assumpto, se van reunir en un punt que hi ha a Londres, que ve a ser com si aquí diguéssem la pega del mig de la plaça de Sant Jaume, i, formant-se en comitiva, se van dirigir a visitar els dos pisos, començant pel de l'inglès.

Amb qui trobava, la tia Paulina, un gust especial a dialogar sobre el projectat matrimoni, era amb el sogre d'en Víctor. El sogre i la tia Paulina no s'havien dit mai res, i, amb motiu d'aquestes conspiracions matrimonials, arribaren fins a trobar-se simpàtics mútuament. El sogre d'en Víctor era un homenet baixetó i prim amb una barbeta blanca punxaguda i uns ulls vius.

-Bah!... Si tinc d'ésser-li franc, jo sempre en dubto una miqueta, d'aquestes follies de les dones del poble pels senyors... Quan va de sobre a sota o de tu a tu, es a dir, quan no s'hi va a guanyar res, sinó a empatar o a perdre, és únicament quan s'hi pot posar fe en els afectes... -Si s'hagués pogut casar amb l'altra, entre els cabals de vostè i la influència del sogre ¿què no n'hauria fet de la casa Banyoles?